La font fa molt temps que treu aigua...

la innocència la perdem, sovint per culpa de les agressions que rebem d'altres sense esperar-ho ni merèixer-ho, però el que no hem de perdre és el somriure i l'alegria...
abraçades moltes
joan

L'aigua es vida, les flors son poesia, no els hi hem d'arrencar els pètals ni tallar la tija. Mala intenció porta qui arrenca una arrel.
Si una font s'asseca, busquem-ne una altra per beure, mentre hi hagi aigua, hi ha vida i esperança.
Aprofitem la vida, aprofitem el temps, com amos que som del nostre cos, no ens neguem moments de plaer, son moltes les coses que podem fer, obrim bé els ulls i no deixem que passin de llarg.

Una abraçada.

Gemma

Hem de saber aprofitar qualsevol cosa que ens ompli, personalment o col•lectivament. Hem de saber assaborir totes les coses que ens enriqueixin, vinguin d’on vinguin. Hem de saber deixar enrere tot allò que ens impedeix créixer. La vida és massa preciosa per veure-la passar sense intervenir. Aquesta és també la meva filosofia.
Una abraçada eixuta (fa massa fred per mullar-la).

Has parlat de coses tan boniques com una font, unes arrels, l'aigua, les flors, etc. Val la pena retenir això, pensar-hi sovint i deixar que tot torni al seu lloc, lentament. No cal córrer. Escriu de fonts, aigües, flors i arrels. Segur que després d'escriure et trobaràs millor. I nosaltres, també! M'ha encantat el nou estil del teu poema. Una forta abraçada i endavant amb l'optimisme natural!

Aleix

De seguida que he llegit el teu poema, he pensat: “Si, senyora!”
I és que és molt català això de dir “és aigua passada” i deixar-ho córrer, i en el mateix sentit també diuen en castellà: “Agua pasada, no mueve molino”.
Jo crec que totes dues llengües tenen raó! ;-)

Així és que estic d’acord amb tu amb que val més tirar endavant, que la vida és massa bonica i hi ha moltes coses a fer, moltes coses de què parlar o escriure, petites o grans... a veure què et semblen les que apunto en Estació de pas.

M’alegra veure que has publicat mooolt, des que et vaig comentar “No tot són flors i violes”.

Tu estima i assaboreix, i deixa passar el temps...
Jo t’envio una abraçada plena de flors encara que estem en ple hivern,
Unaquimera