Cercador
La flor del plaer
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Pels que miren el sol quan aquest ja no brilla,
pels que s'encaren a la llibertat prohibida,
pels que surten quan ja no hi ha res...
...i recullen les llàgrimes de plata
que van caient al pas dels anys.
Aquest cop, la flor escollida s'obre
i ens mostra que el món es mou,
guiat pel foscant de la lluna
i els somnis melosos de la reina del plaer.
Aquesta, ens tapa amb el seu vel de seda,
i amb la veu més dolça de la nit
ens recita el vers de la vida:
"Tantes vegades som immortals
com lluites moren de fantasia".
Comentaris
-
El plaer de llegir-te...[Ofensiu]BARBABLAVA | 16-09-2004 | Valoració: 10
Ara que ja n'he llegits més, crec que els teus poemes són molt profunds. Greus, abismals...
La meva flor del plaer, la que desitjo jo, no es pot tocar, perquè és la fantasia, la imaginació...
Els dos versos finals m'han encisat. doncs molts cops m'he sentit immortal i molts cops he mort per culpa dels núvols i de no tocar de peus a terra. De vegades volar massa alt és un perill... També ho és tancar-se massa en un mateix... però potser són les formes que jo sé per trobar el camí de la fantasia (de fet, en sé més, però no ho diguis a ningú...).
D'alguna manera et veig com una amant de les causes perdudes, una somiadora empedreïda.
M'agrada molt el que escrius.
Per favor, continua...
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara