LA FLAMA DEL DESIG

Les flames van reduïnt el roure jove
al temps que les seves mans
recorren amb suavitat la meva pell
el seu xiuxiueix a cau d'orella
electrifica els meus sentits
El pit s'agita, la respiració
descontrolada marca el ritme del desitg,
els meus ulls dibuixen les formes del seu cos,
els meus llavis tatúen la seva pell;
una impremta humida, agosarada, deshinibida
lentament, en silenci, sense paraules
només escoltant el cruixir de les flames
que es barreja amb aquesta respiració embogida
tanco els ulls, crit flagrant surt de l'ànima
i al temps l'excitació neda dins la suor i la remor de fluits intensos,
dos cossos amarats, dos cors que bateguen
porus roents entrellaçats en les ones de l'amor
vessen plaer , insòlita ambrosia
en la serenor o el brunziment de la passió,
ja no és el meu cos
en escruix, li pertany només a ell.