La festa a la societat adolescent

Un relat de: fidel a la utopia

Avui és divendres al migdia s'acaben les classes per a molts estudiants que esperen ansiosos l'arribada del cap de setmana per a passar-s'ho bé.
Les discoteques ja estan preparades per l'enorme cúmul de gent que esperen rebre avui a la nit, ja que no és un divendres qualsevol, és l'últim dia d'exàmens per a molts. Per tant han de sortir a celebrar-ho. La policia, els hospitals i la creu roja també estan en alerta per qualsevol fet que alteri la normalitat que es pugui produir.
Els joves surten content dels instituts i escoles, a la tarda molts quedaran amb la colla per fer un volt. Desprès cap a casa a sopar i arreglar-se. A totes les llars es repeteix gairebé simultàniament la mateixa conversa entre pares i adolescents.
- Fill vigila molt i no facis animalades!
- D'acord estigueu tranquils
- A quina hora penses arribar ?
- No ho sé, quan acabem, els exàmens ja s'han acabat ara cal celebrar-ho.
- Bé, no facis massa tard.
- D'acord mare. - Llavors toca un t'estimo mare, perquè callin mira que n'arriben a ser de pesats els pares eh.- T'estimo, parlem demà, no m'esperis desperta.
El que la mare no sap és que el seu preciós i amable fill o filla prendrà una quantitat d'alcohol considerable algun cigarret o fins hi tot un porro un dia és un dia, perquè no ? Això si té sort, sinó potser provarà l'speed que ara mola tant, o tastarà alguna pastilleta, una ralla de coca, un tripi o el que sigui sempre hi ha un primer dia i per aguantar tota la nit va de conya. A més si tothom en pren ells no seran menys.
Desprès potser que coneguin a alguna persona atraient del sexe contrari, i potser faran un polvet ràpid? Això amb els conseqüents efectes de drogues i alcohol, i el preservatiu si s'oblida doncs mala sort; per això hi ha l'íntima amiga que ens acompanyarà a prendre la pastilla del dia desprès i ens consolarà.
Això, potser un pèl exagerat, és una nit de festa de la majoria dels joves catalans, jo també formo part d'aquest grup però sortir a una discoteca a anar de tripis fins al cul, o fotrem dos ralles no són gens indispensables perquè pugui fressar d'una nit de festa excel·lent. Sembla que els joves de la nostra societat no pensem, som màquines del sistema i només es fa el que toca, el que està de moda o el que és més "guai". Ens diuen que bebem nosaltres bebem, que prenem pastilles que aguantarem tota una nit, nosaltres ho fem. Fins a quin punt de subordinació hem arribat els joves? Jo hem pensava que la joventut era la clau de la societat i el motor per a tirar endavant, això no m'ho desmenteix del tot, però em fa pensar a la banalitat que estem arribant dia rera dia.
A més sovint l'actuació dels pares front això és pur infantilisme, el meu fill droga i ara no ho faria mai, és un excel·lent estudiant i mai prendria res i una copa; o amb els tabús sobre sexe que encara ens transmeten, a pocs han explicat que s'ha de fer per tenir relacions sanes, o que la masturbació és una cosa prou normal.
Amb tot aquest panorama jo em plantejo fins a quin punt pot arribar a degenerar la nostra societat, potser ens convindria a tots una mica de reflexió.

Comentaris

  • Jo tinc una parella de fills[Ofensiu]

    Hi ha uns interessos a la societat -sovint semblen econòmics, però jo crec que hi ha motius ideològics darrere- que volen fer creure que només hi ha un model d'oci, que la manera de relacionar-se amb la gent és la que diuen que fa la majoria.
    Ja passava fa trenta anys, i amb petits canvis de decorat, continua passant.
    Aquesta mateixa societat, intenta que qualsevol persona que discrepi de la visió general, sigui tinguda, com a mínim, per rara: i aconsegueix sovint marginar els joves que s'hi enfronten.
    Als darrer paràgraf, dones el primer motiu del perquè existeix aquest estat de coses.
    Per a ser pares, no es demana cap títol ni carnet. Fins i tot, com menys capacitat s'està, més fàcil és acabar tenint fills.
    Jo en tinc dos de fills -ja universitaris-, i opinen com tu. No he fet res especial, només emprar el sentit comú que com deia un professor que vaig tenir de petit, és el menys comú dels sentits.
    Les drogues? No les he amagat mai, de ben petits han vist i s'han esgarrifat davant persones deteriorades per la coca o l'heroïna; De sempre que he sentit olor a porro els he explicat què era i qui el fumava, tot comentant que mata les neurones.
    L'alcohol? no els vaig pas amagar que l'oncle X, va morir per alcoholisme, que era més fort que la seva voluntat, que cal conèixer els propis límits. Els he explicat -des de punt de vista científic- perquè el nostre organisme en tolera una mica i on és el límit.
    El sexe? Mai hi ha hagut cap misteri, si alguna vegada van entrar de petits a l'habitació dels pares en un moment inoportú, senzillament els vam explicar què era el que fèiem i que volíem estar sols. Van saber de petits quins dels amics de la família eren homosexuals, quines malalties es podien agafar i com fer per evitar-les. Senzillament perquè en parlàvem tot dinant com de qualsevol altra tema.
    I l'hora de tornar? Mai de la vida, ni una sola vegada els he posat límit. Si no havia aconseguit que fossin responsables, no ho aconseguiria amb limitacions.
    Vol dir això que mai hem tingut cap problema? No, més d'una vegada ens hem posat nerviosos i hem acabat xisclant i amb morros, normalment només una persona, però no dura més d'un quart d'hora. I si m'he equivocat o o la meva dona, ho admetem tranquil·lament.
    El resultat, i ja són prou grandets ara, és que no tenen cap espacial interès en anar a la discoteca, sense negar-s'hi si un dia alguns de la colla hi van. Segur que han descobert sistemes de lligar basats en altres activitats, i de fer altres activitats d'oci, especialment en la seva versió més friki.
    Crec que els joves heu de reivindicar que en sou molts els que no formeu part del tòpic que la societat mostra, que la maduresa no és qüestió d'edat -l'experiència, inevitablement, sí-, en definitiva que tot està per fer, i tot és possible.
    Espero que si a l'edat que tens ja ho veus, el dia que tinguis fills, sabràs com els has de tractar, sense necessitat de carnet ni res…

    Canvi de tema, coses tècniques:
    Hauries d'aprendre a posar millor les puntuacions, sense comes un text pot esdevenir difícil d'interpretar. Sé que per a l'autor és difícil, perquè quan escrivim sabem perfectament què és el que volem dir, però convé posar la ment en blanc i rellegir per veure si ha quedat bé.
    També hauries de familiaritzar-te més amb els guions llars (-), tinc un petit assaig que ho explico Signes… , i no deixar, per exemple, un espai abans de l'interrogant.
    Amb aquests detallets, et millorarien els textos.
    Una abraçada.

  • L'escriptor mediocre | 27-07-2006 | Valoració: 10

    Tens tota la raó. A vegades jo també em pregunto perquè em de fer el que tothom fa? jo fins i tot passo de sortir de festa per la nit, m'és ben bé igual el que facin els altres que jo vaig a la meva.

    No t'aturis

    Juseph

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fidel a la utopia

22 Relats

19 Comentaris

22185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Intento escriure tot allò que barrina el meu cap, deixant-me endur pels sentiments, tot i que encara no he descobert el secret per mostrar les meves idees, dèries, desitjos, sentiments, pensaments... de la millor manera possible, de fet el resultat és el que m'importa menys, ara per ara, valoro el camí que es recorre per arribar al resultat final del relat.
Gràcies a tots els que llegiu i comenteu.
Salut i revolta


Com la pell de la bresquilla,
que arribara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.



http://lluita.blocat.com/