Amor sense paraules

Avui és dissabte, és festa major a la meva vila, a més estic sola a casa i fan un concert d'un bon grup de música, per tant, aquesta nit pot convertir-se en una d'inoblidable.
Són prop de les deu em vesteixo, em pentino i me'n vaig de festa.
Al cap d'uns deu minuts apareix la noia amb qui he quedat totes les altres prefereixen anar a la disco, com potser un únic dia que tenim una actuació potable?. En definitiva, el concert comença primer toca un grup local i l'ambient comença a escalfar-se, ho fan prou bé, a poc a poc aconsegueixen fer entrar més gent i començar a preparar l'ambient. Finalment acaben amb una versió moderna de l'estaca i amb tot el públic saltant.
Al cap d'una escassa mitja hora comença el grup "bo" allí em trobo amb unes noies del mateix poble i em presenten un munt de gent de fora. Comença el concert i no parem de cantar, saltar i cridar, la veritat és que em fa il·lusió que un grup com aquell visiti el meu poble al meu costat hi ha un noi de Tremp que m'acaben de presentar. El noi sembla simpàtic es sap totes les cançons i a poc a poc ens anem retornant mirades tendres i caloroses. Al cap de pocs minuts toquen una cançó que parla d'amor, d'un amor del que està bojament i perdudament enamorat i no vol perdre per res del món. A poc a poc sense la necessitat dintercanviar cap mot ens anem acostant fins aconseguir fregar i enllaçar els llavis amb un petó llarg i passional. Poc desprès el concert s'acaba. Per primer cop sento la seua veu quan em demana el número de telèfon, malgrat que els dos sabem que no ens tornarem a veure. Acte seguit em venen a buscar uns amics, marxo sense dir adéu. Però cap d'una estona torno cap allí penedida o potser buscant quelcom més i ja ha marxat. M'assec al terra i un riu de llàgrimes dolces i amargues comencen a rajar dels meus ulls.