Abecedari

Un relat de: fidel a la utopia

A - Autosuficiència, perquè en som capaços.
B - Banalitat, perquè l'hem d'abolir.
C - Coherència, perquè és l'eina del funcionament diari.
D - Donar, perquè hem d'aprendre a fer-ho.
E - Envellir, perquè és procés de saviesa.
F - Fades, perquè no s'acabi mai la màgia.
G - Gris, perquè sempre hi ha un entremig.
H - Hemisferi perquè sempre hi ha una doble divisió.
I - Ítaca, perquè tots tenim un destí i un camí per resseguir.
J - Joventut, perquè sempre es mantindrà present.
K - Kalashnikov, perquè lluita per l'alliberament.
L - Llibertat, perquè només queda un pas per assolir-la.
M - Maduresa, perquè ha de ser el futur com persones i com a poble.
N - Naturalitat, perquè ens hem de desemmascarar.
O - Obligació, perquè si hi existeix es per saltar-se-la.
P - Por, perquè tenim por de la por.
Q - Quan, perquè acabem els terminis.
R - Rosada, perquè sorgeix a l'albada.
S - Silenci, perquè fa més mal que les paraules.
T - Tanmateix, perquè sempre hi ha un però.
U - Utopies, perquè deixen de ser-ho quan lluitem per elles.
V - Veritats, perquè formin mentides.
W - Whisky, perquè qui no s'ha pres mai una copeta per desfogar-se.
X - Xiuxiueig, perquè es converteix en melodia.
Y - Nyigo-nyigo, perquè la melodia ens transporti.
Z - zzz, perquè vull silenci, silenci, per assolir la plenitud.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fidel a la utopia

22 Relats

19 Comentaris

22184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Intento escriure tot allò que barrina el meu cap, deixant-me endur pels sentiments, tot i que encara no he descobert el secret per mostrar les meves idees, dèries, desitjos, sentiments, pensaments... de la millor manera possible, de fet el resultat és el que m'importa menys, ara per ara, valoro el camí que es recorre per arribar al resultat final del relat.
Gràcies a tots els que llegiu i comenteu.
Salut i revolta


Com la pell de la bresquilla,
que arribara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.



http://lluita.blocat.com/