Flaixos i passarel·les

Un relat de: fidel a la utopia

Tenia 18 anys era alta i prima, tenia bastant pit, cintura marcada, poc cul i una cara maca capaç de travessar pantalles i passarel·les.
Feia poc temps d'ençà que entrà en aquest món, però li agradava que el fet de passejar-se amb bikini, un pentinat espectacular i milers de capes de maquillatge li oferís un salari digne, és més, fent primer de carrera, és el millor que li podia passar. A més es sentia important quan passejava per davant de quatre burgesets amb grans i lluminosos focus que l'il·luminaven com una estrella d'aquelles que tenia penjades a l'habitació.
Poc a poc s'endinsà en allò tan desconegut però atraient alhora. Allí madurà i es feu dona a la vegada que adquirir complexes. Primer era el nas, desprès la panxa, més tard les cuixes... fins que això l'abocà a una rutina de vòmits, plors i decepcions.
Els del seu voltant no ho veien, se la veia tan feliç, envoltada de luxúria i de poder; a més, aconseguia tot allò que es proposava fins que un dia caigué desmaiada i sense forces per afrontar el dur treball de seguir endavant. Arribat en aquest punt li tocava escollir: despertar de les fantasies fetes a mida per presumides adolescents terminals o deixar aquest meravellós món per endinsar-se amb la realitat.
Sortosament, elegí deixar el planeta irreal per tocar de peus a terra i combatre el dur camí de la vida.

Comentaris

  • Quina ràbia![Ofensiu]
    Perestroika | 05-09-2006

    portava molta estona aquí fent un comentari super llarg, i de sobte se m'ha penjat el pc!!!

    Ressumint... doncs que m'ha agradat molt el teu nom :P

    "Fins que haguem pintat amb tots els colors del nostre somni, el trist mediocre d'aquesta societat, Fidels a la utopia!!!!"

    Em posa la pell de gallina.

    També que m'encanta la teva biografia..estimat Feliu!(demà passat el veure, ja l'enyorava..)

    I ara ve el tros en que parlava del relat i m'havia extes més je, je,je!

    Et deia que està bé, però que és massa curt. Potser presentar la feina i tal pot ser breu, però no pots fer veure en una linia que passa als vòmits i la desesperació. Hauries de descriure una mica l'angoixa.

    I igual amb el final, no pot en una linia decidir que segueix el bon camí i prou, amb la dificultat de decidir això, de ser capaç de fer-ho.

    Crec que si l'allargues, guanyara molt més.

    Vaig a continuar passejant entre els teus relats!

    Salut i revolució!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fidel a la utopia

22 Relats

19 Comentaris

22191 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Intento escriure tot allò que barrina el meu cap, deixant-me endur pels sentiments, tot i que encara no he descobert el secret per mostrar les meves idees, dèries, desitjos, sentiments, pensaments... de la millor manera possible, de fet el resultat és el que m'importa menys, ara per ara, valoro el camí que es recorre per arribar al resultat final del relat.
Gràcies a tots els que llegiu i comenteu.
Salut i revolta


Com la pell de la bresquilla,
que arribara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.



http://lluita.blocat.com/