LA FEINA BEN FETA VOL EL SEU TEMPS.

Un relat de: SANTANDREU3

FER UN SONET.


Molta gent escriu versos amb molt de sentiment, sobre un tema molt ben expressat i que conté la idea idònia per escriure-la en vers.

Però és molt freqüent que anomenin la seva composició amb el nom , que creuen genèric, de sonet.

I no és així. El Sonet només ho és si acompleix les normes estrictes que li corresponen : Dues quartetes endecasíl.làbes o que només en tinguin deu, de síl-labes, si la última paraula del vers acaba amb accent.

Les dues quartetes han de repetir la mateixa rima: primera i quarta i segona i tercera.

La sexteta final admet la llibertat de fer-la amb parejats o formes alternes, però sempre jugant amb la rima de tres paraules.

Aquests versos antics, que son plenament vigents. Con l'Alfonsina o l'Espinela, s'han d'escriure seguint les seves regles originals, i quan es vol escriure sense aquelles normes no hi ha pas cap problema. Hi han versos lliures que tenen, o poden tenir, tanta o més qualitats dels que he descrit.

Als que ens agrada escriure sonets, és perquè ens agrada aquella obligació de seguir una norma sense excepcions, però sense posar-hi una paraula no corresponent al tema per ajustar- la a la rima.

Com en els mots entrecreüats. cada paraula s'ha d'adaptar a la definició proposada, però sense que hi sobri una lletra.

Per escriure un sonet s'ha de tenir paciència i rellegir-lo tantes vegades com faci falta. De vegades et precipites i quan veus que has seguit les normes i has expressat el que volies dir, ja el dónes per acabat.

Això em va passar amb l'últim que vaig publicar a Relats, ESTATUT DE BROMA, que era, sense paliatius, molt dolent.

Mea culpa, i ara us el torno a publicar corregit, esperant que sabeu perdonar-me:

ESTATUT DE BROMA


Som nacionalitat, però MAI nació.
És com ser humans, però MAI humanitat.
El vostre pensament és complicat.
Canteu la lletra d'una estranya cançó

Que diu barbaritats sense raó.
Només parleu de l'espanyolitat
I patriotisme, i solidaritat,
Però l'embolic només te una intenció:

Seguir munyint la vaca catalana
I no sabem què fer, si plorar o riure..

Amb el que estimeu la lletra castellana
I amb l'orgull immens que la feu viure,

perquè no us esforçeu, de bona gana
per conèixer-la be i saber-la escriure?.

SANTANDREU3

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: