La família

Poemes senzills i tendres dedicats a l'amor, als amics, a la germana, al pare, a la mare,...a la vida quotidiana, als sentiments de cada dia.
En aquest poema pensava trobar-hi un dolç retrat familiar i m'he trobat aquest dolor tan ben expressat. Crueltat dels qui abans eren estimats. Malícia enfront el teu sentiment d'impotència, incomprensió, pena i ràbia.
"disfruten fent-me mal
i es riuen del meu dolor"
Què fort!

No deu ser massa agradable que la teva família et "dongui l'esquena"...
Ja diuen que: "La família no la pots escollir, per tant tria bé els teus amics."

A vegades, no són com voldríem, però segueixen sent la família, i sigui com sigui, crec que sempre sentim un vincle que ens uneix a ells (encara que sigui petit...).

Gemm@

Per això també em sumo als ànims que et donen els altres comentaristes i et desitjo sort.
Com dóna a entendre Llibre, millora en musicalitat respecte l'anterior.
Continuo llegint,

Vicenç

Suposo que passes una mala temporada, pel to general dels teus escrits. Ànims, noia!

Això de "em sento bullir la sang" em sona, eh!

Vés! No sé per què m'ha agradat més que el darrer teu, al de "El pare". I de fet, tots dos són plens de sentiments. El primer més melangiós. Aquest més efusiu (ni que sigui per la agressivitat ben entesa que desprén).

Suposo que també influeix que el poema en si té més "musicalitat". És una sensacio.

Endavant!

LLIBRE