La desaparició

Un relat de: Francesc
─ Tinent? Em sap greu molestar-lo─ El sergent de policia acabava de despertar amb una trucada al cap de la comissaria, doncs creia necessari que n'estigues assabentat quant abans millor. ─Haig de dir-li que m'acaba de comunicar el...

─Un moment sergent, un moment─ El Tinent es decanta el telèfon de l'orella i, encara adormit, mira el rellotge de damunt la tauleta. S'incorpora lleugerament tot pensant que a les 3:25 de la matinada aquella trucada no podia portar gaire bones noticies. ─Sergent? De què m'està parlant?

─"La Negra" senyor, l'hem perdut─. El sergent es va quedar en silenci esperant la reacció del tinent.

─ N'està del tot segur?

─Si tinent. La unitat 314 estava seguint a la sospitosa i a les 2:56 ens han comunicat que aquesta havia entrat a l'hotel Suís, que ha estat quant he marcat aquesta posició exacte en el mapa. Des de llavors no en sabem res més.

─Vull que regireu cel i terra, i si cal que s'incorpori a la cerca la unitat 523, però vull "La Negra". En deu minuts estic a la comissaria.
Als nou minuts quinze segons el tinent entrava a la sala de seguiments. El sergent i els membres de la unitat 314 estaven mirant el mapa on tenien marcats amb xinxetes els punts de la ciutat on estaven les unitats desplaçades i les persones a les que seguien. Els dos membres de la unitat 523 estaven decantant de la paret un enorme arxivador. Un sisè policia, que estava de genolls al terra, es va girar de cop al obrir el tinent la porta de la sala

─I doncs? Alguna novetat?─. El tinent es va quedar mirant fixament al sergent esperant que li digues que tot estava ja sota control, i poder així fer mitja volta per tornat cap a casa i agafar de nou el son. Però el sergent va negar amb un lent moviment de cap, dirigint tot seguit la mirada al caporal de la unitat 314.

─Caporal, faci el favor d'explicar-me fil per randa tots els passos que heu fet des de les 22:00h, quant jo he marxat a casa.

─Doncs llavors, en la darrera comunicació que hem tingut amb vostè, estàvem en l'aparcament de l'aeroport. Tot seguit, tot dirigint-se al centre de la ciutat, la sospitosa ha fet una parada en un restaurant de carretera, on ha menjat una hamburguesa─. El caporal anava resseguint, amb el dit sobre el mapa, tot el recorregut que anava explicant al tinent. ─...llavors ha estat quant ha entrat a l'hotel Suís─. El caporal va treure el dit del mapa i va dirigir de nou la mirada al tinent. ─ha estat en aquest noment, a les 2:56, quan hem comunicat al sergent aquesta posició.
El Tinent va buscar llavors amb la mirada al sergent que, nerviós,no sabia pas que dir-li.

─Des de llavors no en sabem res de "La Negra" tinent─. Va dir el sergent tot encongint-se d'espatlles

─Heu mirat be per tots els racons? Es impossible que s'hagi volatilitzat sense més ni menys. Això no pot quedar-se així, sabeu el perill que correm tots?
Tots es quedaren mirant el mapa en el lloc on havia estat marcada la darrera posició de la sospitosa.

─No queda cap unitat lliure?─ va dir finalment el tinent.

─No senyor

─I aquesta?─ va dir mentre assenyalava amb el dit una de les xinxetes clavades en el mapa.

─Pertany a la unitat 265 senyor.

─I aquesta altra?

─A la unitat 163

─Va assenyalar amb el dit una altre xinxeta obtenint idèntica resposta per part del sergent.

─Bé, hem de fer alguna cos, això no pot pas quedar així─ va dir el tinent tot dirigint-se al sergent ─. Heu mirat darrera el mapa?

─Si senyor, i hem resseguit tot el terra ─va contestar el sergent mentre buscava amb la mirada al policia que estava de genolls a terra.

─Darrera l'arxivador tampoc hi es, senyor ─ va respondre el caporal de la unitat 523, que acabava d'aixecar-se del darrera del enorme armari que havien retirar de la paret.

─I esteu segurs que no queda cap xinxeta lliure? ─ va dir el tinent mentre mirava les cares llargues dels seus companys. ─Doncs no queda cap més opció. Sergent, vagi a l'armari del meu despatx i agafi una caixa nova de xinxetes, segur que n'hi ha de negres. I aneu en compte a no perdre-les, que algun dia ens les clavarem als peus i ja veureu la gràcia que ens fa.

─Si senyor, en seguida les vaig a buscar. I li prometo que no tornarem a perdre cap més xinxeta, i menys una de negra ─. Va contestar el sergent tot il•lusionat mentre marxava corrents a buscar la caixa nova de xinxetes al despatx del tinent.

Comentaris

  • Santa Quitèria! [Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 26-01-2013 | Valoració: 10

    Un relat enginyós, divertit i ben escrit. M'ha agradat molt. Mentre vas llegint ja entreveus un desenllaç sorprenent, però mai se t'acut que "la Negra" pugui ser una xinxeta. Santa Quitèria, on ha arribat la crisi!

  • Collons amb la xinxeta!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 26-01-2013 | Valoració: 10

    Coi de negra eh!! molt bo, com l'altre que t'he llegit i comentat!!
    Una abraçada!!

  • què ocurrent![Ofensiu]
    Berenís | 20-08-2012 | Valoració: 7

    Hahahahaha! què ocurrent, m'ha agradat molt. Trobe molt dificil fer policiaca, també és un gènere que llig poc perquè hem costa. Només sé que les que porten un toc d'humor potser em poden enganxar. ben fet. salutacions!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Francesc

7 Relats

7 Comentaris

5755 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tothom.

El cert es que no havia escrit mai res, fins ara, i es que m'ho he passat tan bé al descobrir aquest web i llegir els vostres relats, que m'he dit: perquè no provar-ho? I aquí estic, esperant aprendre i passar-mo be amb tots vosaltres.