Soc un geni!

Un relat de: Francesc
Finalment ho he aconseguit. Si. Soc un geni.
A partir d'ara podré estar tranquil, en silenci, ningú més em molestarà. Podré, finalment, posar ordre als meus pensaments, lligar una a una les idees magistrals que tinc. Podré, d'una vegada per totes, acabar la meva obra mestra.
Necessito tot el temps per a mi, i ells això no ho han volgut entendre. Segur que s'han quedat ben sorpresos, que no s'esperaven la meva jugada. Al cap i a la fi, un es amo i senyor de la seva vida, del seu destí, un ha de poder fer allò que desitja, allò pel que ha nascut.
Jo entenc que quan algú assoleix un nivell com el meu ha de compartir la seva genialitat amb el món, però jo tinc una necessitat que està per damunt de totes, i això el món no ho ha volgut acceptar. En el fons, han estat ells els que m'han obligat a fer-ho, i estic segur de que aquest cop el meu pla sortirà be.
Tot està dins del meu cap. Si. Sols falta posar ordre, concentració, i crec que amb un parell de dies en tindré prou. Però aquesta vegada serà diferent. Si. Aquesta vegada no ho compartiré. Aquesta vegada la meva obra serà sols per a mi, i mai ningú serà conscient de fins on pot arribar la genialitat d'un home.
Em sap greu per la Maria i les nenes. Si. Ho han tingut de passar francament malament, però era necessari, del tot necessari. Tinc que acabar la meva obra i ara, finalment, disposo de les condicions ideals.
L'aire està un xic enrarit. Si. Potser podré aguantar en aquestes condicions uns tres dies. Però amb dos crec que en tindré més que suficient. Si. Perquè tot està dins del meu cap, i aquesta vegada no ho compartiré amb ningú.
Segons els meus càlculs deuen haver passat uns tres dies. Si. Ara tothom deu parlar de mi. M'hauria agradat poder veure les cares de sorpresos que han posat. Alguns, no diré que no, s'han d'haver alegrat. Però la gran majoria deuen haver estat conscients del geni que han perdut, un geni que, malgrat no ho sabran mai, es molt més gran del que cap d'ells es podrà mai imaginar, perquè, aquí se li pot passar pel cap que aquell cos inert que han estat contemplant, que han estat plorant i han enterrat, reviurà al cap de tres dies en un paradís? Si, en un paradís, però no com sempre ens l'han mostrat, sinó un paradís de foscor, de silenci, amb olor de terra mullada, es cert, però on un pot estar sol amb els seus pensaments.
Ara tinc tot el temps per a mi. Potser aguantaré tres dies abans no em quedi sense aire, o perdi el coneixement per falta d'aliments, es cert, però amb un parell de dies en tinc prou. I aquesta vegada no compartiré la meva obra amb ningú. Ells ho han volgut. Soc un geni!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Francesc

7 Relats

7 Comentaris

5476 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tothom.

El cert es que no havia escrit mai res, fins ara, i es que m'ho he passat tan bé al descobrir aquest web i llegir els vostres relats, que m'he dit: perquè no provar-ho? I aquí estic, esperant aprendre i passar-mo be amb tots vosaltres.