Cercador
Últim diumenge de setembre
Un relat de: Francesc- Compartir:
Últim diumenge de setembre. Primera hora de la tarda. A l'era, tots disposats al voltant de la taula. A les muntanyes, amenaçadors núvols de tempesta tapen els cims. Es l'hora de l'arròs. La gran paella es comença a buidant, els plats es van omplint, i de mica en mica les converses deixen pas al cant de les forquilles.
Passats uns instants, les converses tornen a prendre protagonisme. Mans generoses apropant el pa, omplint el got de vi. L'Albert pren la paraula: "visca la cuinera!" La Maria alça la mirada cap a l'Albert i fa un tímid somriure de satisfacció. No ha canviat, pensa ella. I això es el que li agradava de l'Albert quan anaven a l'institut, que fos espontani, llançat, decidit. Una tímida com ella mai hi va tenir cap possibilitat.
L'hora dels postres. Safates de pastes i galetes, coques, moscatell, i tasses de cafè. Les converses; sobre els anys passats, que no tornaran. Lamentacions pel que no es va fer, somriures pel que no s'havia d'haver fet. "D'aquí a no res la pluja ens farà corre!" diu algú. La Maria observa els núvols, que baixen muntanya avall, cobrint ja tot el cel. Però el seu cap està en aquell dia que al sortir de classe va topar amb l'Albert. Es va desequilibrar i li varen caure tots els llibres al terra. Des d'aquell moment, mai se'l va poder treure del cap.
El crit de "Maria!" la retorna dels seus pensaments. Tot son corredisses. La pluja mullava ja les pastes i els cafès. "Qui vulgui que es mulli, però mirem de salvar els trastos!" crida l'amfitrió. La Maria agafa plats, gots i tasses i es dirigeix decidida cap a cobert. Fa un petit saltiró per salvar el graó que hi ha a l'entrada de la masia, just en el moment que surt l'Albert. Es desequilibra i... trencadissa. Els dos es queden mirant l'escampada pel terra, però només hi veuen llibres. "Des d'aquell dia a l'institut, mai me la vaig poder treure del cap", pensa l'Albert. Però es clar, mai li va dir res, perquè, com s'hauria de fixar una noia com la Maria amb algú com ell?
Un tro llunyà. Es gira vent. La pluja es intensa. Ja ha arribat la tardor.
Passats uns instants, les converses tornen a prendre protagonisme. Mans generoses apropant el pa, omplint el got de vi. L'Albert pren la paraula: "visca la cuinera!" La Maria alça la mirada cap a l'Albert i fa un tímid somriure de satisfacció. No ha canviat, pensa ella. I això es el que li agradava de l'Albert quan anaven a l'institut, que fos espontani, llançat, decidit. Una tímida com ella mai hi va tenir cap possibilitat.
L'hora dels postres. Safates de pastes i galetes, coques, moscatell, i tasses de cafè. Les converses; sobre els anys passats, que no tornaran. Lamentacions pel que no es va fer, somriures pel que no s'havia d'haver fet. "D'aquí a no res la pluja ens farà corre!" diu algú. La Maria observa els núvols, que baixen muntanya avall, cobrint ja tot el cel. Però el seu cap està en aquell dia que al sortir de classe va topar amb l'Albert. Es va desequilibrar i li varen caure tots els llibres al terra. Des d'aquell moment, mai se'l va poder treure del cap.
El crit de "Maria!" la retorna dels seus pensaments. Tot son corredisses. La pluja mullava ja les pastes i els cafès. "Qui vulgui que es mulli, però mirem de salvar els trastos!" crida l'amfitrió. La Maria agafa plats, gots i tasses i es dirigeix decidida cap a cobert. Fa un petit saltiró per salvar el graó que hi ha a l'entrada de la masia, just en el moment que surt l'Albert. Es desequilibra i... trencadissa. Els dos es queden mirant l'escampada pel terra, però només hi veuen llibres. "Des d'aquell dia a l'institut, mai me la vaig poder treure del cap", pensa l'Albert. Però es clar, mai li va dir res, perquè, com s'hauria de fixar una noia com la Maria amb algú com ell?
Un tro llunyà. Es gira vent. La pluja es intensa. Ja ha arribat la tardor.
l´Autor
7 Relats
7 Comentaris
5874 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Hola a tothom.El cert es que no havia escrit mai res, fins ara, i es que m'ho he passat tan bé al descobrir aquest web i llegir els vostres relats, que m'he dit: perquè no provar-ho? I aquí estic, esperant aprendre i passar-mo be amb tots vosaltres.