La delicadesa d'un somni

Ara, avui, sento com la foscor em persegueix i m'atrapa, la impotència m'esgarrapa, vull sortir-ne, però ja sóc a dins.
Res del que faig , res del que he fet.., no queda res , cap somni, cap il·lusió per lluitar.
Avui no tinc res, tots han marxat... i jo, em vaig ofegant en un mar de llàgrimes,
no sé creure, i he mentit al passat, he despreciat el present.
Avui el dolor és més gran i més fort, tot és l'agobi de saber que el camí que semblava ser el més càlid i confortable,
s'ha congelat amb l'orgull del pensament, s'ha tornat fred, dur, m'ha obligat a retirar-me,
buscant-ne un de nou, un de colors
Ara sola, penso que aquest moment podria haver estat molt diferent,
sols canviant petites coses passades, coses que fan mal, detalls que han ferit, i que no es borraran.
els pensaments em danyen, em fan més dèbil pero forta a la vegada,
forta per creure'm que aquesta realitat, és un engany.
Encara que em senti perduda, com tancada dins un forat fost.. i puc veure alguna cosa
milers de portes, totes elles busquen la veritable feliçitat, la tranquilitat merescuda,
pero només una d'elles condueix cap al camí correcte,
moltes ja han estat obertes, i he hagut de tornar enrere, a buscar de nou la que em porti a ser feliç.
Ara toca obrir-ne una altre, una que si més no, duri més que les altres,
que el seu destí viatgi pel món de la meva imaginació, trobant així,
la delicadesa d'un somni.