LA CAPUTXETA EMPRENYADA

Sóc la Caputxeta,
i com sempre vaig a veure a la meva velleta.
Sempre està malalta,
i li he de portar medicaments i viandes.
Fa anys que ronda "El Llop",
i amb té aterrida.
O se'm menja ell a mi,
o és menja la meva àvia.
Tinc els nervis destrossats,
fa anys que vaig d'aquesta manera.
Sempre és el mateix conte,
així, no hi ha manera...

Ara, ja me'n he atipat.
M'he posat un caputxa de camuflatge,
per confondrem amb el fullatge.
Vaig mig arrossegada pel bosc,
escorcollant les seves petjades.
Ja l'he vist !, ja el tinc al meu abast !.
Li foto el cistell pels morros,
i una bona sumanta.
A veure desgraciat !:
Que se sent essent la víctima?.
Ja està bé!, ja en tinc prou,
tants anys de fent-me "bullin".
O vas més fi que la seda,
o hauràs d'emigrar del bosc,
si no vols que et talli la cua,
i et pengi com a un "piercing",
un picarol als pebrots.

Tu mateix, jo ja he dit prou !