La cabra i l'infant (Secrets)

Un relat de: marga

En el planeta Sacpa avui hi ha festa. És el dia de la sortida. Tots es barallen per ser el primer en pujar a la Nau.
Xiii...u....xiiiiu... xiuuu...,tot ha funcionat bé i ja arriben a la Terra... nyeeee...nyeeeee.i plaf...un aterrament imprevist però ningú a pres mal. Ara toca anar depressa a escampar-se per la terra i acabar amb els humans.
Els nostres científics estant esglaiats, esvalotats i desorientats per els fets que esdevenen; les dones salten i no caminen, els homes bufen i no parlen, els nens s'enfilen als arbres, els animals es comuniquen en tots els idiomes i les plantes creixen de costat.. Els savis descarten ; no son virus, no son bactèries, no és res conegut. Els petits bitxos estan a tot arreu, no aconsegueixen aïllar-los, no els poden estudiar i per tan no troben cap remei.
Allà en un raconet del Bocs hi ha una cabra que parla el català i explica a qui vol escoltar-la el seu Secret però només un infant si atura i en sentir-la i creure-se-la , la seva intel·ligència creix i madura.
Ell salvarà la Terra, coneix el Secret. Té que trobar la flor més petita i olorosa de Catalunya , l'Amalisdolça. Cerca, l'encontra i la pren. Ara fa falta complir la segona part del Secret : arrancar els tres pètals amb una mirada sàvia, un somriure generós i un manyac dolç.
Fet !
Un terrabastall sacseja la terra, és el toc de partida per els habitants de Sacpa... Xiuuu ..xiuuuu.. i zas... tornada a a casa.
Les dones caminen,els homes parlen , els nins resten als bressols , els científics descansen i el Secret queda per sempre amagat.
L'Infant és diu Àngel.


Comentaris

  • Al Món, els petits són els humils de qualsevol edat [Ofensiu]
    Mossens | 26-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu conte i la moral que se'n treu.

    També he llegit els teus versos, on et destapes prou dins de la teva moral.

    Hi tornaré a llegir-me'ls amb més calma, pérò m'hi portaré l'extintor.

    Moral ve de "Mos moris" Els costums.

    Mossens

  • Una cabra sàvia i un infant angelical![Ofensiu]
    Unaquimera | 29-01-2007 | Valoració: 10

    Vaja! Quin relat més divertit i més dolç a l'hora! Evidentment, és fantàstic, però amb aquell aire de paràbola amb missatge darrera les paraules, amb un aprenentatge a fer a partir de la història...

    Portes molt bé la trama fins al final i escrius algunes frases molt encertades.
    D'entre elles, em quedo amb una que m'ha cridat especialment l'atenció i que trobo molt ben equilibrada: "Ara fa falta arrancar els tres pètals amb una mirada sàvia, un somriure generós i un manyac dolç." Ai, el teu infant ho fa com si no res, sense esforç, sense dubtar! M'agradaria saber quants de nosaltres, adults, seriem capaços d'acomplir aquestes condicions...

    Fa temps que no llegia res teu, des que vas enviar la teva Carta al Repte, i ara m'alegro d'haver passat per aquí perquè la visita ha resultat molt grata! Tornaré, si et sembla bé...

    Entre tant, t'envio una abraçada sense virus ni bactèries,
    Unaquimera