La boira

Un relat de: rautortor
Va venir d’hora, lentament,
amb les mans balbes, fredament,
l’alè gebrat sobtadament;
jeu confiada, mansament.
La bat el sol intensament,
ella s’ajup tossudament,
sense vergonya, insolentment.
Mes de febrer, naturalment
la boira guanya, francament.

Comentaris

  • La nostra boira![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-11-2012


    Poema contundent, per la força del joc que fas amb els adverbis, i és que la nostra boira és així, capritxosa, obstinada, penetrant, gèlida o suau, i, sens dubte amb una arrogància que als lleidatans ens agrada.
    Ella senyoreja i nosaltres ens l’hem fet tan nostra que ens agrada el seu misteri . I com diu molt bé el darrer vers, sempre guanya.
    Avui, la nostra boira, ha estat gentil i ha deixat senyorejar al sol!

    Original poema. M’agrada molt!
    Gràcies Raül per les teves paraules, sempre és un plaer rebre els teus comentaris.

    Una càlida abraçada
    Núria

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen