La biblioteca

Al poble dels números naturals, en aquella època eren pocs. De l´u al nou. L´avorriment era la tònica. Maldaven per tenir una biblioteca, una finestra per evadir-se una mica de l´ensopiment i poder somiar amb derivades i matrius de rang n. Però no podia ser. Manaven els números irracionals.
-Per tenir biblioteca heu de ser més de deu. És la llei. Resposta dels manaires.
L´u era el lider. Això si, ho era per deixadesa de la resta a qui no els importava un rave ser lider. No tenien res sobre què o qui manar.
-Si no ens feu una biblioteca algun dia passarà alguna desgràcia. Aquesta trepa es treuran els fetges només per distreure´s una mica, deia l´u als irracionals.
-És la llei, contestaven sense atendre a raons. Què vols fer-hi, era la seva naturalesa.
Un matí qualsevol es va iniciar tot. Va arribar el zero. Només l´u va mostrar interès pel foraster.
-Bon dia, qui sóu? Va dir l´u.
-Em diuen zero i sóc un rodamón. Les sumes i restes em diuen que no els serveixo per res i les multiplicacions i divisions que els faig nosa, que els complico les operacions. Sóc un pobre errant que només busca un lloc on viure tranquil.
-Sou al lloc ideal. Us convido a sopar. Deure d´amfitrió.
I ja se sap com acaben aquests sopars. Després d´un bon tec i d´un cert excés etílic l´u i el zero es van lliurar a les més baixes passions. L´u anava carregat de passió i al zero ja li anava bé rebre la passió i no el menyspreu. El lloc acompanyava també. Un jaç de paper de seda de bon gramatge amb flors seques i aroma de sàndal.
I després dels excessos, la ressaca. Ajagut al seu costat, el fruit de la passió. Tenia retirada a l´un i a l´altre, era el número deu.
-Collonut, ja tenim biblioteca! va exclamar l´u al veure´l.
-Visca, ja no em faran fora del poble! va pensar el zero.
Va venir al món rodejat d´amor i tendresa.
La notícia es va extendre ràpidament pel poble. El zero servia per alguna cosa. A tots se´ls van posar els ulls grossos i les dents llargues.Tots desitjaven de sobte posseir el zero (excepte el sis i el nou, que es miraven de cua d´ull l´un a l´altre mentre somreien sorneguerament).
Qui era l´u per ser el líder? Algú l´havia escollit?
-És un inútil! Un cabdill insensat! començaven a dir els més atrevits, atiats pel dos, que sempre havia estat un envejós.
L´ensopida i tranquila vida del poble dels números naturals va quedar torbada sense retorn. Van sorgir, d´allà on sempre havien estat ben enterrats, els gelos, l´odi, l´enveja. Tot va canviar i a pitjor.