Cercador
LA BANALITZACIÓ DEL MAL
Un relat de: Sègol DallaS’han fet molts documentals i moltes pel·lícules sobre tota l’època del nazisme. Però en relació al franquisme ben poca cosa s’ha fet.
A Espanya s’ha preferit mirar cap un altre costar. No ens hem enfrontat a la barbàrie que va suposar. Una guerra civil cruel i despietada. Que va ser allargada només per a consolidar Franco el seu poder. Per aniquilar els adversaris. Després va venir una llarga dictadura 40 anys. On Franco en persona era el posseïdor de tot, absolutament tot el poder. S’havia substituït una democràcia per el poder d’un sol home.
Hi havia i crec que encara hi ha tot un munt de gent que enyoren aquells temps. Enyoren, o tenen por de perdre els privilegis que la dictadura els va donar.
Enyoren un temps on tot era d’un color. On només es parlava un idioma, on només hi havia una religió. On tot el poder era a la capital.
Però m’estic desviant. Vull parlar de la banalització del mal que va ser el franquisme. On l’odi es va deixar escampar com una taca d’oli. On la mateixa església catòlica va proclamar que aquella guerra, aquella barbàrie, era una CRUZADA NACIONAL.
Ha costat molt saber casos com Puig Antich. Hi ha molta gent que desconeix que li va passar a Julian Grimau.
Jo mateix fa uns anys que em vaig assabentar que Franco va afusellar uns mossens bascos, un cop acabada la guerra, perquè havien fet misses als combatents del PNB.
A dia d’avui hi ha representats del poble que estripen fotografies de dones assassinades a les Illes Balears durant la guerra. Mostrant el més absolut menyspreu.
Això és possible per la banalització del franquisme que hem fet.
Comentaris
-
fiils de la postguerra[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 05-02-2025
Molts dels nascuts als anys 40`s hem viscut una dictadura i una pseudo-democràcia que ens ha fet replantejar continuament el que vol dir viure en llibertat.
Ara molts veiem amb horror com l'extrema dreta puja amb força i les noves generacions buscan liders populistes que els hi prometen un món millor.
La banalització de la política porta sempre a la banalització del mal.
-
Banalitat[Ofensiu]SrGarcia | 04-02-2025
Tens raó en tot el que dius, és molt just, però potser encara fas curt; per a no fer-ho caldria escriure una enciclopèdia.
Durant el franquisme, no només es va exercir una violència física i estructural, sinó també una violència simbòlica, que va anar arrelant a través del control ideològic i cultural, fent que moltes atrocitats es normalitzessin o fossin ignorades.
I ara vivim en una època de neofranquisme, on és molt habitual veure'n una exaltació, el més preocupant és que això s'ho empassen una colla de xitxarel·los que no ho van viure i donen per bona qualsevol cosa que els expliquin.
La manca de visibilització d'aquests casos contribueix a la banalització que denuncies. La ignorància o el desconeixement del passat no és casual; és una conseqüència directa d'una política de silenci i de desmemòria.