Jesús i les seves circumstàncies

Un relat de: Sègol Dalla
JESÚS I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES


Tal i com ens presenta Jesús les diverses esglésies cristianes es tracte d’un home que és fill de Déu.

No que s’ho cregui, sinó que ho és.

Jo tinc una teoria que ara desenvoluparé.

Com ell és fill de mare soltera. Com ell és jueu. Com els jueus són el poble escollit per Déu. Ell és fill de Déu.

Donat que Jesús és fill de mare soltera. Ell va dir que el matrimoni havia de ser un sagrament. Per què no volia que cap dona es trobés en la mateixa situació que la seva mare.

En quan a la seva mort. O la seva resurrecció. Fa 2000 anys no era tan fàcil discernir si un es mort. Avui dia hi ha casos de gent que se la dona per morta però no ho està.

Podem veure que es creen uns relats, unes ficcions, per justificar tota una religió. Es pot veure que pot haver-hi unes respostes més senzilles a tot el que diuen les diverses esglésies cristianes.

Evidentment per creure-hi cal l’existència de alguna creença prèvia que faci acceptar la idea que Jesús és realment fill de Déu.
En aquella època els únics que creien en la existència d’un únic Déu eren els jueus.

La tradició jueva donava credibilitat a aquesta idea. A més com es va basar en la seva suposada resurrecció va donar ales a l’expansió d’aqueta ideologia. Però els jueus no se la van creure. Van romandre apartats d’aquesta heretgia. Ja que és una heretgia. Un home que es proclama fill de déu? No estava boig? Però clar prometre la resurrecció és una gran recompensa a canvi de creure-hi.
Però tot és una il·lusió. Una il·lusió davant la certesa de la mort. De fet tota religió és una il·lusió. Un món inventat que ens produeix un benefici més gran que el dolor que sentim per una vida dura. Per una vida en la que ignorem com ens anirà. Però sabem, per una qüestió estadística, que morirem. Així que prometre la resurrecció, prometre el paradís, prometre la vida eterna es quelcom d’atractiu. Ja que l’únic que sabem és la nostra finitud. Trenca amb això Jesús. Ens diu que no tindrem aquesta finitud.
Ell, a la creu diu: Pare, per què m’has abandonat?
Ell, a la creu, s’adona que ha viscut una fantasia. Els seus deixebles no volen copsar això. Si ho fessin seria admetre que han perdut tots aquell temps que han estat amb ell.

Comentaris

  • Hi ha una dualitat... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2025 | Valoració: 10

    En aquest relat, que fa penar, però realment, Jesús va existir i segur existeix en tot el
    món. Això és dogma de fe, en cada persona. Poden haver-hi diverses opinions de Jesús, en la seua època. Per a Jesús, per a Déu tots són fills d'ells.
    Bona reflexió! I ben plantejat!
    Benvingut a Relat a Català!
    Bona nit.
    Cordialment.

  • Teologia atea?[Ofensiu]
    kefas | 03-02-2025

    A casa sempre m'havien dit que tots som fills de Déu i a la gent que et posa el plat a taula sense demanar-te gaire a canvi, te'ls has de creure per força. No som jueus, fins on la tèrbola informació ens permet saber i no tenim parents a Terra Santa, però tenint com tenia pares de desconegut cognom, el senyor Jesús, segurament que també li posaven plat a taula i, per això, tenia tot el dret de considerar-se fill de Déu.

l´Autor

Sègol Dalla

2 Relats

4 Comentaris

215 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00