Cercador
REALITATS COMUNISTES
Un relat de: Sègol Dalla- Compartir:
REALITATS COMUNISTES
Realitat primera: LA TERRA
Som éssers naturals. La natura, l’univers ens ha fet. Només podem viure en un entorn natural. Sent el planeta TERRA l’únic lloc del univers on podem existir. Tot el planeta TERRA ens pertany a tots els éssers vius. Per tan LA TERRA és un bé comunista.
Qualsevol apropiació que es faci és un robatori a tota la humanitat.
Però no sols la terra, els minerals, els rius, els mars, sinó també l’aire. Tot això és de tots.
Tots tenim la necessitat de menjar, de respirar. Aquestes necessitats són també comunistes.
Ara bé per viure, per existir, necessitem apropiar-nos d’aquest elements. La qual cosa justifica l’existència dels impostos. Ja que hi ha un benefici privat, una apropiació d’uns bens que són de tots, és lògic que d’aquest benefici entreguis una part a la comunitat. Ja que tots podem suportar les seus costos, per exemple el medi ambient, és coherent que dels seus beneficis una part es comparteixi amb els altres.
Realitat segona: LA IGNORÀNCIA
Tots els humans quan naixem som uns ignorants. Ho ignorem tot del món que ens envolta, del món al qual hem entrat a formar part. D’acord a les nostres capacitats i a l’ambient on som tenim més o menys possibilitats de reduir-la. L’educació és l’eina que ens pot permetre adquirir coneixements. Per tan l’educació és també un bé comunista. Es a dir és la manera com la humanitat pot combatre la ignorància. Sabent que aquesta mai serà derrotada.
Realitat tercera: LA FRATERNITAT
Tots els humans han de gaudir de la fraternitat, com a mínim de la mare per poder subsistir. És aquesta fraternitat la que ens impedeix morir. És aquesta primera fraternitat la que ens ajuda a combatre la ignorància. Després vindrà l’educació que la societat ens ha de facilitar.
Però la fraternitat també adopta la forma de grup, col·lectiu. Es pot anomenar de moltes maneres: tribu, nació, classe social, raça, etc....
El que tenen en comú és que hi ha uns que en formen part i d’altres que queden exclosos. La fraternitat ha estat una eina fonamental en la existència de la humanitat. També ha generat enfrontaments, guerres, disputes.
Realitat quarta: LA MORT
Tots algun dia morirem. La mort és el nostre destí. Davant l’horror que ens provoca hem generat una utopia, una quimera: un cel, un infern, una vida eterna, una unió amb la divinitat.
La mort comporta la nostra fi. És una realitat molt dura. No hi ha res després d’això. L’únic que queda de nosaltres és la nostra descendència, si l’hem tinguda, i el record que algú pugui tenir.
La mort és la soledat absoluta, total i irreversible.
Realitat primera: LA TERRA
Som éssers naturals. La natura, l’univers ens ha fet. Només podem viure en un entorn natural. Sent el planeta TERRA l’únic lloc del univers on podem existir. Tot el planeta TERRA ens pertany a tots els éssers vius. Per tan LA TERRA és un bé comunista.
Qualsevol apropiació que es faci és un robatori a tota la humanitat.
Però no sols la terra, els minerals, els rius, els mars, sinó també l’aire. Tot això és de tots.
Tots tenim la necessitat de menjar, de respirar. Aquestes necessitats són també comunistes.
Ara bé per viure, per existir, necessitem apropiar-nos d’aquest elements. La qual cosa justifica l’existència dels impostos. Ja que hi ha un benefici privat, una apropiació d’uns bens que són de tots, és lògic que d’aquest benefici entreguis una part a la comunitat. Ja que tots podem suportar les seus costos, per exemple el medi ambient, és coherent que dels seus beneficis una part es comparteixi amb els altres.
Realitat segona: LA IGNORÀNCIA
Tots els humans quan naixem som uns ignorants. Ho ignorem tot del món que ens envolta, del món al qual hem entrat a formar part. D’acord a les nostres capacitats i a l’ambient on som tenim més o menys possibilitats de reduir-la. L’educació és l’eina que ens pot permetre adquirir coneixements. Per tan l’educació és també un bé comunista. Es a dir és la manera com la humanitat pot combatre la ignorància. Sabent que aquesta mai serà derrotada.
Realitat tercera: LA FRATERNITAT
Tots els humans han de gaudir de la fraternitat, com a mínim de la mare per poder subsistir. És aquesta fraternitat la que ens impedeix morir. És aquesta primera fraternitat la que ens ajuda a combatre la ignorància. Després vindrà l’educació que la societat ens ha de facilitar.
Però la fraternitat també adopta la forma de grup, col·lectiu. Es pot anomenar de moltes maneres: tribu, nació, classe social, raça, etc....
El que tenen en comú és que hi ha uns que en formen part i d’altres que queden exclosos. La fraternitat ha estat una eina fonamental en la existència de la humanitat. També ha generat enfrontaments, guerres, disputes.
Realitat quarta: LA MORT
Tots algun dia morirem. La mort és el nostre destí. Davant l’horror que ens provoca hem generat una utopia, una quimera: un cel, un infern, una vida eterna, una unió amb la divinitat.
La mort comporta la nostra fi. És una realitat molt dura. No hi ha res després d’això. L’únic que queda de nosaltres és la nostra descendència, si l’hem tinguda, i el record que algú pugui tenir.
La mort és la soledat absoluta, total i irreversible.