la bala, dins teu, forada l'ànima rebel

Examino imatges
que he tornat a somniar.
com una senyal, es repeteix, dia a dia
la història dins el meu cap.
Intento trobar sentit a aquesta sentència
potser algú m'ha maleït, eliminant la teva existència.

Deixes la trinxera, soldat
disposat a deixar clar
qui som, i què hem vingut a guanyar
i com aquell estel, que ara el veus, i ja no hi és
la bala, dins teu, forada l'ànima rebel.

I desperto, sempre, amb la carícia d'una llàgrima
la por d'haver-te perdut
les gràcies de saber-te viu
i el record del somni, que fins demà dorm.