L´artista

Un relat de: Buk

Ell era un artista. Si senyor. Un artista autèntic. No com aquests crios tot just sortits de l'escola d'arts plàstiques. Aquests mariques que s'ajunten per a fumar porros i parlar de disseny, d'avantguarda i altres bajanades. No, no senyor. Ell no era d'aquests. Ell era un autèntic CREADOR. Així com sona. I en majúscules. La seva obra era agosarada, ho sabia. Era difícil que algú arribés a exposar les seves creacions. No s'imaginava signant autògrafs en una fira d'art ni brindant amb xampagne en multitudinàries exposicions. Era un avançat al seu temps. Però això li donava igual. Ell no creava per diners ni per a obtenir el reconeixement d'una gent a la qual d'altra banda menyspreava. No, ell creava per necessitat. Perquè no tenia opció. Una força superior l´impulsava una vegada i altra a millorar la seva obra. A superar-se a si mateix. Estava entotsolat en aquests pensaments quan va escoltar les sirenes d'uns cotxes patrulla. Alguna cosa havia succeït. Va apressar el seu pas en direcció a la policia. A uns carrers de distància hi havia ja una multitud de gent reunida. Tots parlant i gesticulant alhora. El ramat estava esvalotat. Pel que li va contar una veïna, semblava que havien trobat el cadàver d'una noia desapareguda feia dies. Es veu que la pobra no tenia família ni amics. Era una immigrant més en aquesta gran ciutat a la qual ningú va trobar a faltar. Era la desena dona que trobaven assassinada. L'obra d'un boig sens dubte. Un pertorbat que després de degollar a les pobres noies, es dedicava a col·locar els cossos en les més inversemblants postures que vostè imaginar pugui. A empentes es va obrir pas entre la gentada i allí estava. Una preciosa silueta de guix dibuixat en el sòl. El dinamisme de la figura era increïble (calia felicitar al forense) i el contrast del guix blanc amb el vermell intens de la sang era senzillament meravellós. Pensava en això mentre la seva mà acariciava amb afecte la navalla d'afaitar de la seva butxaca. El seu estimat i preuat instrument amb el qual creava tanta i tanta bellesa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

69531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra