Josefina

No és feina fàcil oblidar-te
morenassa de pell i cabells ,
d'ulls tan grossos com bells
amb rostre d' enamorada .

Fugitiva de tot i de tots
saltaves , dansaves ,
exultant , juvenil
a la sala on et sabies ,
actriu , pubilla , diva ,
reina de mirades
inflamades de desig ,
dels masclets , allí presents .

Fins que un dia
un Che Guevara ,
cabell ros
mirada clara ,
guitarra a punt
i especial deix ,
et prengué al·lucinada .

Josefina ,
absent i tan llunyana
garrella , menuda , trempada ,
et ploro , encara ara .

Amb un bocinet petit
de misteri dels teus ulls ,
en tenia prou i em sobrava
per estimar-te com Plató .