Joan Soler

Joan Soler viu a Barcelona.
Cada matí quant es lleva aixeca totes les persianes del pis de manera que entra la claror del sol i estalvia engegar la llum.
Per esmorzar pren un café. Café comprat a una botiga de comerç just, ja que sap que:
És una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del sud del planeta.
En Joan llegeix el diari, de fet, llegeix un parell de diaris, ja que creu que llegint només un diari no té una visió del tot clara de les notícies.
Es prepara l'entrepà per la feina, l'embolica amb un tros de paper i el posa dins una bossa de roba que ja té preparada per cada dia.
Baixa les escales, no li cal agafar l'ascensor, no està cansat i no va carregat, es un gast d'energia inecessari. Es dirigeix cap a la parada d'autobus, tot i que treballa a l'altre extrem de la ciutat, hi pot arribar fàcilment amb transports públics, i així ajuda a facilitar la circulació dels carrers.
En Joan treballa de secretari en una empresa. Els últims mesos ha estat parlant amb els seus companys i conjuntament han potenciat la creació d'un fons solidari amb l'aportació dels treballadors i treballadores de l'empresa.
Així, com per exemple tots junts han aconseguit convèncer la direcció de l'empresa perquè el café de la màquina sigui de comerç just.
Quan surt de la feina en Joan torna a casa amb l'autobus. Arriba i dina tot mirant les notícies, per seguir ben informat. En acabar de dinar, es dirigeix cap a la seu de la ONG a la qual participa, avui estàn organitzant un acte per el cap de setmana següent. En Joan fa conferències sobre la situació del tercer món, ha estat poc més d'un any fent de voluntari a Mali(Àfrica).
D'aquesta manera consiencía la resta de la societat de com està el món.
Ara preparen els cartells per penjar la propaganda de la conferència de dissabte. Utilitzen paper reciclat.
Quan ja comença a ser hora de plegar, en Joan va cap a la casa de cultura del barri, avui allà fan uns cursos de sencibilització. En Joan aprèn a no comprar roba la base de la qual es l'explotació infantil. En el curs l'informen de marques, botigues, industries...

..........

Així, seria la vida de una persona que traballès per la pau dia a dia, si tothom fos com en Joan Soler no hi hauria màfies, ni explotacions.
No veig quin es el terme amb el qual es decideix si una persona treballa per la pau o no.
Pau Casals va fer saber a gran part del planeta la repressió del poble Català.

Alfred Nobel va adonar-se que el què havia inventat era un perill per la humanitat i va donar tots els seus beneficis, a aquells que haguessin treballat "per la fraternitat entre les nacions, per l'abolició o la reducció dels exèrcits i per la promoció i sosteniment dels congressos de pau".

Ana Frank amb el seu diari feu veure al món les crualitats de la guerra i els camps de concentració.

Jo no em veig amb cor de decidir, qui ha treballat per la pau i qui no, no veig la difernència, entre qualsevol dels personatges esmentats anteriorment, o els més de dos milions de persones que divendres passat van sortir al carrer per manifestar-se en contra de la violència i del terrorisme.

Així, que he fet el treball d'una persona anònima, que pot ser qualsevol dels manifestants de divendres o del 15 de febrer del 2003.
Puc ser jo o pot ser el periodista que va cobrir la notícia, pel sol fet de fer-ho públic.