Conte per l'Anna

Tot començà un... Un bonic matí de primavera quan la protagonista del nostre conte es llevà, i des de la seva cambra va sentir uns crits que venien del carrer. S'aixeca del llit i s'acostà a la finestra per escoltar de què tractava.
La sorpresa va ser quan tot just treure el cap per la finestra... Va rebre un fort cop al cap!
La visió de l'Anna era al·lucinant! No comparable a la k veia els dissabtes a les 5 del matí, ni molt menys! Allò era molt millor!
I us preguntareu: I doncs què veia l'Anna?!
L'Anna es veia a ella a un concert! En un gran escenari, ple de gent!!!
El seu públic cridava: "Anna, Anna, Anna!!!" continuament!
Dalt de l'escenari hi havia altres noies que ella coneixia. La Marta a la bateria, la Núria al baix, la Joana Fu. amb la viola a les mans, la Joana Pujol als teclats, la Mercè al costat dret de l'Anna amb la guitarra i les dues Helenes feien els cors, vestides amb uns vestits molt cursis que s'havien fet elles mateixes.
L'Anna estava a davant de tot, amb la seva Guitarra, encarada al micro.
De cop la mercè començà amb la guitarra, i la seguí la Joana amb els teclats, i la Núria i la Marta amb la bateria, i l'Anna, sense saber ben bé com començà a cantar: "Basquet! Mania!"
Les Helenes ballaven un ball al ritme de la música, i el públic començà a saltar i a cantar la cançó k sortia dels llavis de l'Anna, la gent semblava boja, cridaven sense parar, fins que es va acabar la cançó.
Aleshores l'Anna veié a primera fila, enclestat a les balles un noiet molt ben plantat, ell se la mirava fixament, les seves mirades es van creuar, i el noi treié de la motxilla k també estava enclastada a la seva esquena una petita caixa, i la llençà direcció l'Anna, aquesta, gràcies al seu domini esportiu, agafà la caixa al vol, i l'obri, dintre hi havia un paperet que hi posava:
"Guifré
888 888 888 888 888..."
L'Anna s'emocionar, i es girà un moment cap a la resta del grup per anunciar-los el canvi de repertori. Així doncs, la Marta digué el seu famos: "one, two, one, two, tree" i començaren a tokar "Aquells ulls de color mel". La Joana feia uns solos de viola impressionants, però cada cop que l'Anna obria la boca per pronunciar la lletra de la cançó, el públic esclatava de bojeria, i aquell noi tant ben plantat de primera fila, saltà les balles, s'enfrontà als mossus d'esquadre que protegien l'escenari, i finalment s'enfilà a aquest, sense perdre la mirada cap a l'Anna.
Es trobaren al mig de l'escenari, i comançaren a ballar el solo que en aquell moment estava fent la Joana.
En acabar aquesta cançó, en Guifré agafà la mà de l'Anna, que de cop... Li sonà el mòbil!
Sentia un tremolor per tot el cos, (no pel vibrador, si no dels nervis) agafà el mòbil, i...
-"Anna?! Anna?! " de cop l'Anna va obrir els ulls, davant seu hi havia el doctor Caballé, un especialista en cops al cap.
L'Anna preguntà tota estrenyada què hi feia allà?
El doctor Caballé, li recordà els fets del matí, els quals acabaven amb la trompada al cap. I en acabar l'explicació, l'envià a casa.
L'Anna sortí de l'hospital i agafà un Taxi, ja que es popularment conegut que l'Anna viu a Breda. Entrà el Taxi i li demanar al conductor que la portes a "Cal Trempat". El conductor era molt xerraire, i l'Anna no estava per històries, aquella imatge que havia tingut durant la seva perdua de conciència, no l'havia deixat indiferent. Però el conductor vinga a xerrar i a xerrar!
Quant van arribar a casa, l'Anna va donar 5 eurus al taxista i va baixar ràpidament del cotxe, donant gràcies a déu d'avandonar aquell taxista xerraire, i es dirigí cap a l'entrada de casa seva.
Entrà i al menjador al sofà hi havia els seus pares amb... Amb en Guifré, el noi del somni!
Els seus pares li van explicar que en Guifré era pastor, i akell matí se-li havien escapat les ovelles. Ella en sentir els crits de'n Guifré, havia sortit a la finestra, i en akell moment en Guifré amb un cop de ràbia, havia tirat el seu bastó amb tanta mala punteria, que havia tocat de directe el cap de l'Anna, i ara venia a disculpar-se.
Així, sabent la història l'Anna convidà en Guifré a passà a la seva habitació i... Bé, però això es una altre història.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte... Ja s'ha fos!