Ja no hi és!!!

Davant les injustícies de qualsevol mena, la poesia pot ser un arma tan vàlida com altres, un instrument de denúncia contra allò que no ha de ser, que no es pot tolerar en silenci, que no es pot permetre de cap manera.

En aquests casos, un poema és, com ara el teu, un crit en favor de la vida.
Els versos són, doncs, la seva/teva munició!

I parlant de la vida... si et va agradar el Retrat... crec que també t’agradarà la Galeria de retrats d’home feliç caient en un forat

T’envio una abraçada que surt del cor,
Unaquimera

Cada cop és com una patacada, jo també voldria cridar com tu: doncs que sigui l’últim cop...
Genial poema carregat d’energia.

Un bon poema de la trista realitat... Els homes encara som molt primitius, i alguns més que altres, n’hi ha que encara porten l’anella al nas... Ningú no és més que ningú ni per idees, ni pensaments ni creences... I encara vivim en una societat massa masclista i patriarcal. Sovint l’home només es manifesta amb la bèstia que porta a dins...

Des del far una abraçada.
onatge

Per elles, per totes les dones, per nosaltres, un crit, un clam !
Les nostres denuncies són petits grans de sorra, però hi són!
Algun dia serem tots persones humanes

Una abraçada de complicitat,

...del temps la dona sempre ha estat degradada a un segon pla. Semblava que això en una societat tan avançada quedaria en l'oblit per arribar a una igualtat eterna. Doncs no senyor! En el fons no hem canviat tan des de el temps de les cavernes, som "ANIMALS-racionals" Esperem que deixin de veure a la dona com una enemiga i la vegin com una companya que vol el mateix que els homes, VIURE!!
Una abraçada.

d'uns fets que malauradament, en ple segle XXI encara són notícia...
gràcies pels teus comentaris
una abraçada assolellada
joan