Em vull morir (I), (II) / Ja no em vull morir

(I)

Ara mateix em vull morir. Estic davan l'ordinador descarregant la ira i la ràbia que porto dins. M'acabo de discutir amb la meva mare. Tot és una merda! Estic ploran desesperada i desconsoladament. Escoltan Going under de Evanescense. Ploro. Crido en silenci. Si ara em moris no sentiria res. Noto com em trenco per dins. Aquest fet m'esta recordan un fragment de Moulin Rouge; quan la Satine s'entera de que tothom a descobert el seu amor secret amb en Christian. Ella diu: per què vivim de somni en somni?
Jo crec que la vida és un somni; de vegades mal son de vegades idili. Si pogués em tallaria les venes. Respiro fons em calmo, però encara tinc ganes de plorar, cridar, pegar. Les meves galtes són plenes de llagrimes. Em mossego els llavis, apreto els punys. Tinc els ulls inflats i vermells. Merda! Per què em fas això?


6-11-04

__________________________________

(II)

Diuen que després de la tempesta ve la calma, però en el meu cas encara estic enrabiada i plena d'ira dins meu.
Acabo d'escriure em vull morir. Toca anar a dinar... Quina merda de dinar. Carn i puré de patates. Silenci incomode. Només se sent el soroll de les forquilles. Menjo amb tantes poques ganes que aniria a vomitar. Només per fotre. Més silenci. Tinc la mirada, encara vermella, perduda. Un parell de llàgrimes em córren per les galtes. No ho noten. Nena, agafa més tall. No dic res i l'agafo amb cara de fàstic.
Acabem de dinar. Recullo la taula. Me mare només em parla amb monosílabs. La frase més llarga que m'ha dit és: "treu les merdes dels gossos del jardí". Vaig a l'ordinador a escriure això. Ja no puc més torno a explotar. Ploro. Dels meus ulls hi cauen torrents de llàgrimes. Em vull morir. Les galtes plenes de llàgrimes seques que m'arriben fins al cor. El cor trencat en mil trossos. Em vull morir. Que trist. Adéu món cruel.
Signo aquest relat amb la sang de les meves venes, tallades i llàgrimes als ulls.

6-11-04

__________________________________


Ja no em vull morir

Ja no em vull morir. Acabo de llegir les dues parts de em vull morir i.... he quedat "flipada" del que sóc capaç d'escriure quan estic deprimida. Mai havia escrit un relat tan trist tan depriment, ni tan... "fort". Jo que sempre havia estat una noia alegre i optimista. Passo de morir-me, passo de patir, de rallar-me. A més sé que tinc gent al voltant que em recolza, que m'estima. Amics, karinyu, gràcies. No vull morir. Encara no. Vull viure. Disfrutar de la vida. Quan estigui malament, escriure, ploraré, però no em tallaré més les venes. Les venes de la vida. No, no ho faré. Encara, mentre estic escribin aquestes línees em cau alguna llàgrima. Ploro sí, però no és el mateix plor. Abans era de ràbia. Ara és d'enyor i d'amor. D'enyor a l'alegria. D'amor als qui m'estimen.

6-11-04