Ja han arreglat la fatxada? (l'interrogatori)

Capítol 2: l'interrogatori

Havien passat unes quantes hores des que havíem trobat els dos cossos sens vida, ja s'havien endut els cadàvers per fer-los l'autòpsia, i els plors de la familia començaven a cessar. Eren les dues de la matinada, i la Denise ja dormia. La resta dels que habitaven la casa eren a la sala d'estar, esperant a que vingués el Pierre, l'inspector de policia, a interrogar-los. Però jo ja m'havia adelantat, i deien que Pierre tardaria una mitja hora.
-Començaré jo mateixa a interrogar-vos - vaig ser molt directa.
-I perquè? - em preguntà la Emmanuelle.
-Perque Pierre tardarà una estona a venir, i quan més prompte se'n vagin a dormir millor. Jo m'ho apuntaré tot i li ho passaré a l'inspector de policia
-Doncs ràpid, que tinc una son... - renegà la criada
-Molt bé. Abans tot, vull que em donin una coartada fiable del que heu estat fent, amb qui ho heu estat fent i quan ho heu estat fent entre les tres i les nou de la vesprada.
-Començo jo, així me n'aniré prompte al llit - refunfunyà un altre cop la criada - He estat des de les cuatre i cuart, més o menys, fins a les set, amb l'Emmanuelle, cosint-li el tratge de boda. Hem xerrat una estona, sobre el banquet, etc.
-És veritat, Emmanuelle? - vaig preguntar-li.
-Sí, fins les set menys tres minuts.
-Amb quina exactitud ho recorda, Emmanuelle
-Que insinua?No estic per a bromes, senyora Clervoy.
-Ací tots som culpables fins que no es descobreixi l'assassí.
-Alhora som també innocents.
-Té raó. Ha dit, senyora Ledoyen - la criada -, que, des de les quatre i quart fins les set té coartada, però, de les tres fins a les quatre i quart? I de les set fins a les nou? Expliqui's, per favor.
-Des de les set fins les nou i mitja, aproximadament, he estat retocant el vestit de núvia a la meva habitació.
-Ho pot confirmar algú.
-No; estava sola.
-D'acord. I de les tres fins les quatre i quart?
-No li puc contestar a aquesta pregunta.

La escandalosa (per dir-ho d'alguna forma) resposta de Fanny Ledoyen provocà un aldarull considerable, ja que amb menys de deu persones no es pot provocar molt d'aldarull.
-Bé, la deixarem pel final, senyora Ledoyen. Emmanuelle, des de les tres fins les quatre i quart on era?
-Era regant les plantes amb el jardiner que tenim contractat, el Joseph. És rus, amb papers, i ha fet la carrera de floristeria, però com que no té diners, ve aquí a treballar de ves en quant. És molt bon home. Quan jo me'n vaig anar ell continuà regant.
-Ja. Joseph ho confirmarà, no?
-Espero.
-I des de les set fins les nou?

Intercanvià una mirada discreta amb Jean-Claude i digué.
-Amb el meu marit, a l'habitació - es posà roja de vergonya.
-D'acord. És veritat el que diu, senyor Ozon? - li preguntí al Jean-Claude.
-Sí, fins les nou i mitja.
-D'acord. Passem a vosté, senyora Sagnier. Tinc entés que passà tota la vesprada amb la Denise.
-Així és. Des de les dues fins les nou. Feiem classe, paràvem per jugar, berenaven, tornàvem a fer classe, acabavem a les vuit i fins a les nou vaig vigilar que es dutxés, es vestís i es pentinés. I jugàrem un poc a nines, fins l'hora de sopar.
-Denise ho confirmarà, espero.
-És clar.
-Molt bé. El meu marit, Jean-Claude i jo tenim coartada des de les cinc fins a les set. Abans de les cinc el meu marit i jo no havíem arribat, i de les set en avant hem estat tots dos sols a la terrassa, el meu marit i jo. De les set fins a les nou, Jean-Claude, eres a l'habitació amb Emmanuelle, i de les tres fins les cinc, que feies?
-He estat preparant el te, vestint-me i dutxant-me.
-Algú ho pot confirmar?
-La Fanny. Ha estat amb mi de les tres fins les tres i mitja, ajudant-me a preparar el te.
-Per què no ho ha volgut dir, senyora Ledoyen? - li preguntí el meu marit a la criada.
-Així hi ha més emoció - es limità a contestar.
-Perdonin el retard - s'obrí la porta i entrà en Pierre, l'inspector -. He passat pel laboratori del forense i he arreplegat els documents.
-En quatre hores han fet l'autòpsia a tots dos? Quina rapidesa.
-S'han fet les dos autòpsies de seguida, i cada cadàver se l'ha mirat un forense diferent, així hem obtingut les dos autòpsies.
-I que diuen?
-Sir Louise Byron. Causa de la mort: injecció d'insulina en grans proporcions. Hora de la mort: entre les set i set i quart.
-I Antoniette?
-Causa de la mort: estrangulació. Mort violenta. Hora de la mort: entre les set menys quart i les set i cinc.
-Interessant.
-Ah, em falta una cosa. Louise Byron, tot i no haver tingut una mort violenta, presenta arrapades al coll, i a les ungles hi queden restes de teixit, com si ell hagués arrapat a algú.
-A l'Antoniette, potser?
-No, Antoniette, tot i presentar una mort violenta, va ser només per estrangulació, ni arrapades ni res.
-Vaja, açò es posa interessant.
-I tant - es limità a contestar amb un deix de son a la veu el Pierre.
-Bé, senyors. Apa, tots a dormir. Espero que tingueu una nit tan agradable com pugui ser. - anuncià el meu marit mentre s'alçava de la cadira.
-Ahí quiet, Loïc. Tu, Pierre i jo ens n'anem a la farmàcia de guàrdia. Ja sé qui és l'assassí.
-Ja? I perquè no t'esperes a saber-ho fins demà al matí?
-Això, això - el defensà Pierre.
-Demà, família Byron i criats, sabreu qui ha matat el matrimoni Byron.
-Ara damunt em diu açò, doncs ja segur que no pegue ull. - remugà Emmanuelle
-Bé, ens n'anem, tenim que comprovar unes quantes coses abans de assegurar-nos totalment de que X és l'assassí.
-Bé, "bona nit", senyors. - els desitjà Pierre.
-"Bona nit" - contestaren a l'uníson.