Ja buscaré que fer amb mi...

Tinc divendres dels nostres guardats per si algun dimarts qualsevol en el que faci mal dia li dóna per deprimir-se. I a l'armari samarretes que fan olor a la seva colònia. Tinc entrades de primera fila per veure'l despertar per si algun dia podem dormir junts. Tinc la ferma convicció que si no està em desintegraria i serioses sospites que ni sospita fins quin extrem l'estime. Tinc la seva careta de nen tatuada a la pupil · la i amb la seva veu se m'accelera el cor, el fetge, l'apèndis i tots els òrgans. Tinc el sol de primavera per si aquest estiu se'ns presenta una mica fred. Tinc una gran dosi de perdó per si fa alguna cosa que em faci mal. I una cançó en la màniga per si algun dia dubta del que sent per mi. Tinc petons sense estrenar i caixes d'amor que, espero, no estiguin caducades. Tinc una vida adaptada a ell. Ho entens veritat, malenconia? Fa gairebé mig any que poso a secar els meus somnis nets en la curvatura del seu nas. Adéu malenconia. Gràcies per la teva companyia durant tot aquest temps, però ell ocupa tot el meu món. No tinc espai per a tu. Però t'agraeixo haver-me ensenyat a escriure, i així, entre línies, poder dir-li al noi que avui és la meva vida, això mateix, que mai vaig saber millor el significat del verb "viure".