intranscendències

Intranscendències irrellevants
Les vàrem fer prominents i influents
a voltes d'albades de la nostra existència

Com camàlics Sísifs
feixugues càrregues ens privaren d'enlairar el cap,
Corriols pedregosos ens negaren veure el paisatge

Ara ja cap cot davallo a la terra.
Les meves cendres cercaren les teves cendres
Per assaborir-les de bell nou.

I cobejaré aquelles transgressions omeses
D'intensitats plaeroses perdudes
Rememorant com em plaïa aquella nuesa

Que atresoris instants encisadors al teu bagatge
Com aquell xiuxiueig a la fosca
Que invitava a festí, i fruíem d'escalfs, bleixos, olors i pell

Ets ben lluny ara,
va ser, va estar bé, i vés pogut ser molt més.
O potser tot plegat, va ser un somni fugisser

Encara que et sentia com a real plenament
i així va ser. Sols una creació meva.
Mentrestant, tu m'escodrinyaves encuriosida
que voldrà de mi, malgrat tot