intranscendències

Un relat de: Urkc-Eduard
Intranscendències irrellevants
Les vàrem fer prominents i influents
a voltes d'albades de la nostra existència

Com camàlics Sísifs
feixugues càrregues ens privaren d'enlairar el cap,
Corriols pedregosos ens negaren veure el paisatge

Ara ja cap cot davallo a la terra.
Les meves cendres cercaren les teves cendres
Per assaborir-les de bell nou.

I cobejaré aquelles transgressions omeses
D'intensitats plaeroses perdudes
Rememorant com em plaïa aquella nuesa

Que atresoris instants encisadors al teu bagatge
Com aquell xiuxiueig a la fosca
Que invitava a festí, i fruíem d'escalfs, bleixos, olors i pell

Ets ben lluny ara,
va ser, va estar bé, i vés pogut ser molt més.
O potser tot plegat, va ser un somni fugisser

Encara que et sentia com a real plenament
i així va ser. Sols una creació meva.
Mentrestant, tu m'escodrinyaves encuriosida
que voldrà de mi, malgrat tot

Comentaris

  • SrGarcia | 27-10-2020

    Com és habitual, no s'entén ni fava.

  • Somni enlairat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-10-2020 | Valoració: 10


    Açò sí que és un excels poema, on vessa els sentiments d'un somni per a la teua amada. Sona com si fora un somni que balla suaument, des que comence fins al final.
    Enhorabona Urkc-Eduard.
    Salutacions i cuida't.

    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: