infidelitat

Un relat de: edgar naúj

Tota la vida junts. Des de l'adolescència que anem de la ma.
Hem creat projectes, els hem tirat endavant. Hem format una família i no ens ha anat malament.
Ara, quan el temps i la salut ens somriuen, resulta que ets amant d'una "nosequí" que fa massatges i que és de la mateixa edat que la teva neta. Ja se que et conserves molt bé, i que et passaries el dia al llit amb qualsevol dona, però, i nosaltres? És que ja no m'estimes? És que ja no sents allò que m'has estat dient tots aquests anys? Allò de que sóc la única dona de la teva vida; allò de que sense mi el teu món s'esfondraria. És que totes aquelles paraules eren una pura farsa per fer-me sentir la dona més feliç del mon? M'ho deies de debò que m'estimaves cada dia més i que era el centre de la teva existència?
Què he de pensar, ara? Què he passat la meva vida amb un mentider? Tinc que esborrar tots els records que tinc? El meu concepte d'home honest, íntegre i fidel?
No se què dir-te ara. Em sento confosa, atordida, el cor em batega tant fort que sembla que es vulgui parar. No se com actuar, ara. No se si fer-te fora de casa, si marxar jo, o si creure'm tot el que m'has estat dient durant aquests anys i oblidar aquesta última tarda.
No se, Pau. Què faries tu?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer