... incompatibles ...

Un altre dia que s'acaba. Només aquestes escales em separen del meu món. Un últim esforç i podré tornar a volar pel meu gran núvol. Però, allà està. Com cada dia, m'espera al costat de la finestra. Sap que m'acabarà seduint. Deixo les coses sobre el llit, inspiro profundament i agafo forces per afrontar-m'hi. Ja em tens aquí. M'atreviria a confessar que realment li tinc fòbia. I és que només cal observar les seves formes tan rectes, adornades amb aquesta indumentària groga tan curiosa. No entendré mai com tothom cau als seus encants. Reconec que en ocasions pot resultar útil i fins i tot còmode però, cada vegada que m'hi acosto, un calfred em recórrer l'esquena. Sé que les seves potes robustes i estratègicament col·locades em faran tocar de peus a terra; després, intentarà controlar el meu cos i el manipularà fins que s'adapti al seu; finalment, intentarà reduir els meus moviments fins que només pugui mirar endavant i allargar la rutina unes quantes hores més. La gent no pot entendre com pot ser que siguem tan incompatibles però és que sóc molt inquieta així que, avui la penso plegar i canviar per un immens coixí taronja. Em sap greu però, les cadires no em deixen somiar.