incapacitat

són petites joies amagades dins estoigs de vellut.
Els teus darrers comentaris em van emocionar, Teresa.Gràcies per la teva amistat, de moment virtual però espero que, algun dia , (si vens per Sant Boi no deixis de dir-m'ho que faré mans i mànigues per a trobar-nos) pugui fer-te una abraçada en directe.
Per cert, a mi tampoc m'agraden massa les feines de casa i això de que com a dona,ets fatal , permet-me que ho posi en dubte.Tens intell-ligència, tendresa, sensibilitat , imaginació i una gran capacitat d' estimació.Virtuts molt importants en una dona.Què més pots demanar? I ja n'hi ha prou de floretes que després et posaries insuportable. És broma!
Una abraçada molt, molt forta.

....suau, tendre, colpidor, relaxant i aromàtic que una rosa. La seva imatge sempre ens porta a l'amor, potser perquè els seus colors ens fan pensar en la vida i la seva olor en la felicitat. En fi un poema molt ben trobat, però encara que el Sol no l'estimi mai, ella podrà fer que molts aconsegueixin la felicitat.
Una abraçada.

paraules justes per destacar que l'amor és alguna cosa tan fràgil que cal saber admirar i mimar. I la rosa, com l'amor i la persona que té la teva sensibilitat, s'ha de saber estimar de debò.

Un petó

Un bon relat, però m'ha decebut el final.... és mol negatiu.... El sol estima sempre...cada dia.... ens il·lumina.

cada vers és una imatge preciosa i el conjunt un gran poema , et felicito
abraçades
joan