In memoriam

Gràcies per les sonores riallades, pels somriures sempre disposats,
gràcies per les abraçades d'ós, per les teves palmellades a l'esquena,
gràcies per la teva mirada honesta i neta, plena de veritat,
gràcies pels acudits mal explicats, (i tot i així rèiem, per Déu com rèiem),
gràcies per les paraules d'ànim, per la teva ajuda mai negada,
gràcies pels opípars esmorzars, incomptables esmorzars entre incomptables amics,
gràcies per aquestes cerveses, (sempre se't pegava espuma blanca al bigoti i ningú t'ho deia),
gràcies pel teu art, per ensenyar-nos i gràcies per la teva paciència, gran i inesgotable com tu,
gràcies per cada moment regalat, inoblidable i preciós i autèntic cadascun d'ells,
gràcies pel teu treball incansable i per compartir-lo amb nosaltres, sempre generós,
gràcies per creure en els somnis, i gràcies per lluitar per convertir-los en realitat,
gràcies per deixar-nos dir-te allò que canta el fado, trist, si, però bell i cert:
que mentre algú gaudeixi del teu art, alguna cosa de tu sobreviurà.

Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.