Improvització: Un "per què"

Un relat de: srta_squitx
Alienats, culmina la dispersió,
prenent direccions oposades,
hi ha un destí primordial
del que es fuig a batzegades.
Per què?
Per un núvol dens, mira`l aquí dalt,
el veus?
Època de borrasca, gèlida estació.
Ara tinc fred.
He bufat i rebufat al núvol
foragitant-lo del meu terrat,
però el meu càlid alè
l`ha inflat com un globus aerostàtic.
Mira`l que immens ha esdevingut,
és enorme,
tant que només el veig a ell.
Baixa del terrat,
entra a casa envaint la meva llar,
ja no tinc lloc per a mi,
no tinc on resguardar-me de la fred.
I saps què he fet?
Hi he pujat,
observa`m,
ara estic surant pels cels glacials.
Aquí hi ha ombres obscures,
només grisos, només negres,
enyoro més tonalitat.
No saps com l`enyoro...

Esbosso la resposta al teu per què
amb un carbonet gastat,
difumino els contorns,
esborro i refaig.
Mai em convenç el resultat.
És problema del paper,
penso,
transformació imminent,
i reprenc la tasca.
Però he oblidat la imatge.
Què volia plasmar?
Recordo colors,
la paleta a la meva disposició,
molta brillantor,
jocs d`ombres i penombres,
doble interpretació.
Ho intento, ho vull,
transmetre el missatge
en tons vius i positius.
Però la inspiració és voluble i capritxosa,
no sempre guanya allò més bell,
allò més dolç.
El cotó de sucre embafa a alguns,
tempta a d`altres.
Dolç, salat, àcid o amarg,
quin sabor prefereixes tu?
A mi m`agraden els plats mixtes,
dolços i salats,
varietat de contrast,
de tant en tant un toc amarg
i l`àcid a dosis petites,
però constants.

I reprenc la qüestió
de respondre a un per què,
tot i que mai l`he deixat,
constant i perseverant.
Escoltada està,
ara només falta interpretar;
el perquè el tens a les teves mans,
i també al meu (i també al teu) mirall:

Sóc el que veus,
però el que veus
no és tot el que sóc.

Comentaris

  • Les tonalitats.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 23-03-2014

    Que m'ha agradat llegir-te Srta. Esquitx. La primera part del teu poema m'ha portat records molt vells... molt. Records d'una obra de teatre que van fer a "Televisión Española - VHF" quan només ni havien dues.

    L'obra es deia "La Mancha". Una taca que sortia a la paret de casa del protagonista de la trama teatral. Primer apareix com una taca ínfima, petita, sense importància. i acaba per ocupar totes les parets de totes la casa i finalment convertint al propietari en part de la pròpia taca. Tal com tu descrius que et passa amb el núvol.

    La resta del poema per a mi representa un desig incontenible de matisos, de tonalitats diferents, de diferents intensitats. Desig cap a dintre i també cap a fora. De veure al carrer distintes personalitats, i moltes cruïlles contra el pensament únic.

    Aquest desig l’expresso en una sola frase en un escrit meu. “... els matisos, tant importants fill... “

    M'ha resultat terriblement suggerent llegir-te. Gràcies per fer-ho i també per a comentar el meu escrit "El sucre del meu tallat"... Sí, tens raó. Les paraules surten de molt endins.

    Jordi
    v

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.