Imbècil, vaig ser.

que un t'estim surti dels teus finíssims llavis per arribar al port de la meva oïda....captivadora frase! M'ha encantat!! M'ha agradat tot el relat, totes i cada una de les frases, llevat d'una...no et diguis mai imbècil! No ho ets. Si vas fer el que vas fer, devia ser per un motiu, i pot ser que amb el temps te'n arrepenteixis, però pensa que en aquell moment aixi ho senties i només vas seguir els batecs del teu cor. Seguir el que et dicta el cor mai és una cosa dolenta i si es axií ja estariem tots dictats a ser uns culpables! (escric això, i penso que sembla mentida, que m'ho hauria de dir també a mi mateixa!! però de vegades és massa dificil fer cas de les teves pròpies paraules!)...
Reflexionant amb les teves paraules...pensant en que tot el que tu et dius a tu també m'ho dic jo a mi...de diferent manera, però en el fons jo també m'insultaria a vegades. Però hem d'apendre a ser més forts, millors, a estimar-nos més i a creure que tot el que fem, ho fem per una rao i que si més tard volem canviar el curs del nostre passat, ja no és possible i el que hem de fer no és pensar en el passat sino en el que tenim en el present i en el que podem fer ARA per ser feliços..
Ahir una persona em va dir una frase que es mereix un monument, que em va encantar...
SI ELLS SÓN UN 10...TU ETS UN 11.
Es a dir, per molt bona persona que sigui aquell a qui has fet mal, estima't primer a tu mateixa molt molt molt, perquè en el fons, sempre estaras tu i només tu.

Una abraçada imensa i moltissimes gràcies per totes les paraules que em dediques, per tots els comentaris, per l'ajuda i pels consells!!!!

muas!

+M'imagino que moltes persones es sentiran identificades amb aquest text que has escrit, per aixó et dic que imbècil, no gens.