imatges de tu

Un relat de: bufanúvols

les meves ganes de viure
del teu somriure, només,
vull dir, del temps aturat
en la platja, en els carrers,
en els marges dels camins.

demà, vint-i-nou de gener,
pensaré que tornes.
no tinc més remei
que pensar que tornes,
potser de matinada,
quan el poble dorm.

el pati de casa,
el llimoner, els rosers,
l´aigua, els povals,
les escletxes de llum.
miralls de tu.

i si s´atura un cotxe prop de casa
penso que tornes i em crides,
o que els mesos, perquè no hi ets,
i els dies, no passaran,
un darrere l´altre, sol i lluna.

l´olor dels llençols.
recordo la teva ciutat,
escric el nom de la teva ciutat
a les parets de casa.

els camps de tarongers,
el verd, els arrossars,
les oliveres, les platges,
el pati de casa,
llegint diaris,
escoltant música,
fixant la mirada en les fulles
i els ocells, al cel,
dibuixant formes,
potser lletres, potser una nació,
França, o un lleó, un nom.
miralls de tu, vull dir,
t´estimo.

Comentaris

  • La nostàlgia[Ofensiu]
    Azalea | 21-02-2006 | Valoració: 8

    La nostàlgia de pensar en aquella persona... que, diguin el que diguin, encara que passi el temps no oblides. Vas fent la teva vida, (quin remei!), però dins teu queda l'esperança de que qualsevol dia et pugui venir a veure per sorpresa, el dia menys esperat.. però que tu esperes intensament.
    Diuen que l'esperança no s'ha de perdre mai... però tampoc es pot viure dels somnis. Quina paradoxa!!!
    Escriure és una bona manera d'intentar aclarir els pensaments... d'intentar treure el que dus dins...
    Petons,
    Alba