Il·lusió de futur

Un relat de: Llibre

(Per a V. A. i B.)

M'omplo de vent,
respiro un buf,
un món de projectes:
il·lusió de futur.

Però el vent s'atura,
irreverent,
i deixa guspires
de plata i argent.

Aspiro un buit
gairebé infinit.
La negror del no-res.

I entre la cendra,
amb llums de rialla,
els llaços que enllacen
la nova amistat.

Gràcies, amic.

(18-1-2005)

Comentaris

  • Post Coment[Ofensiu]
    OhCapità | 04-03-2005 | Valoració: 9

    Mmm, com ja t'he comentat alguna vegada continuo pensant que no deixo de ser un aprenent. Però frueixo dels teus poemes.

    Comença amb moviment i no para, molt rítmic. M'agrada molt l'inici, seguit d'una pausa a la segona estrofa, mmm, calma i el res (que és un tot) , i llavors una guspira exhalta el poema senzill i torna el moviment , una rialla, i l'amistat. Complet. Felicitats

    Oki Doki ! Cap Verd, No Estrès !!

  • abans de res[Ofensiu]
    Ainoa | 28-02-2005

    Abans de cap comentari, t'he de demanar unes grans disculpes, penso que ja t'he comentat altres vegades, pero aquesta setmana et tocava a tu, i mira noia, no he pogut, no he tingut temps que em perdones?
    I ara a per feina.. aquest poema, le rellegit un parell de cops, i es que em sembla que l'ha escrit una mica "encriptat", m'ha agradat especialment això de respiro el buit i és infinit, be, ben be no se com ho fas anar, però trobo que és una frase preciosa i una sensacio que moltes vegades, al menys a mi, m'ha passat. Espero descubrir me frases aixi en els teus altres poemes o relats. Vaig a buscar-les!!

  • Preciós[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 21-02-2005 | Valoració: 9

    M'ha semblat d'una tendresa ensisadora, i de gran bellesa sonora, i amb una riquesa d'expresions que conjura l'amistad, que tots desitgem i ens enorgullim de tenir. Jo no en sé de comentar poemes, o m'agraden o no, i aquest m'ha agradat.

  • 3 en 1[Ofensiu]
    Shu Hua | 21-02-2005 | Valoració: 8

    Amiga Llibre i antiga companya de cole, veig que dius que no fas poesia però t'agrada escriure'n, aleshores fas poesia. O no? i a més, rimades. Potser si no et fixésis tant en la rima et sortirien versos més lliures. Jo no m'he plantejat mai si sóc, o no, poetessa. De vesgades les paraules volen sortir en forma de conte o de poema. És tot. I aprofito aqueste paraules per comentar el prime poema NO FAIG POESIA,´per a mi és el que més m'ha agradat dels tres. Simpàtic i també divertit. Fàcil de llegir.
    LA NENA DE LA JAQUETA VERMELLA, LLUNY I aquesta no m'han semblat tan fàcils, no s´se si la rima força una mica el contingut. El tema de la nena és cert: ens capfiquem en problemes nostres i no veiem els del voltant. De totes maneres, el món existeix perquè cadascú li dóna realitat, tot ho mirem ds de la nostra perspectiva, per tant, és normal que els nostres problemes siguin més importants.
    El de lluny és motl poètic, que si vull el sol, que si vull la lluna... en realitat vull un home que m'agradi.
    i aquest, sobre el vent i els sospirs, cert i poètic. L'amistat és necessària per sobreviure.

    I ja està. No comento com tu ho fas, i a més de 4 en 4, ara veig que no eren 3. Però ho faig amb carinyo i ànim d'abarcar més.

    Un petó
    Glòria

  • Brodant els versos![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-01-2005 | Valoració: 10

    Em penso que més o menys ja te n'he comentat moltes coses, no només d'aquest poema, però no em cansaré de dir-te que la il·lusió és per mi compartida i que el projecte, l'autèntic projecte, és el de l'amistat.

    Em sumo a les felicitacions de Lavínia, Merihann i ROSASP i a tots els altres, a qui us dic que veig una llum, al final, cap allà al 3 de febrer, quan els exàmens s'hauran acabat. I a partir d'aquell tres de febrer... JA NOMÉS EM QUEDARAN 3 EXÀMENS PER ACABAR LA CARRERAAAAAAAAA (si tot va bé, clar!)

    Ens veiem i una forta, fortíssima abraçada!

    Salut!!!

    Vicenç

  • l'amistat...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-01-2005

    Que ens fa sentir acompanyats en els moments baixos i durs, amb qui compartim somriures oberts i paraules sinceres.
    Un motor per avançar, una il·lusió que néix, com dius tu d'entre les cendres.
    Que no ens manqui mai aquesta mà amiga que fa el camí més bonic i planer i ens fa sentir la màgia de compartir molts moments...

    Per cert, el títol m'agrada molt, em dóna molt bones vibracions!
    Una abraçada companya!

  • se m'oblidava[Ofensiu]
    Lavínia | 19-01-2005 | Valoració: 9

    gairebé mai et poso noto perquè ja la hi tens, però avui, em penso que sóc la primera persona que comenta el teu poema


    Moltíssims petons i felicitat!!

  • Bell cant a l'esperança ...[Ofensiu]
    Lavínia | 19-01-2005

    i al futur! ("il·lusió de futur"), brillant que entre la "cendra" (potser del passat?), surt com una au Fènix "la nova amistat". Perfecte.

    És vital, alegre, fins i tot impregna a qui ho llegeix.


    PD. Llibre,volia dir ahir, per email.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero