Cercador
I
Un relat de: silvia_peratalladacom una merda
em sento
piropejada
merdosament
amb arguments
que no em crec
silencis
que no entenc
estels fugaços
que veus
però jo no veig.
Dius el que no has de dir
just allò
que necessito sentir
i no t'entenc
i m'entens massa.
Comentaris
-
quin canvi...[Ofensiu]Capdelin | 11-11-2005
bestial en la teva forma poètica, en el teu estil... passes de signes de puntuació, rebel i vomites el que necessites dir sense entrebancs lingüístics...
quanta paraula bonica per tapar la falta de fets i d'amor autèntic... quanta adulació exagerada després de fotre la gran punyalada!
com evoluciones, sílvia!!!!
no acabes mai les metamorfosis poètiques!
mil petons!!! -
Que dur no ![Ofensiu]jmgg | 11-11-2005 | Valoració: 9
Que dur no !
L'altre dia et vaig oferir l'orella, "es bona la meva orella" !!!!
Avui les dues, (es difícil oferir les dues)
Bé
M'agrada com expresses el que sens, o bé només es un escrit ?
Endavant i força
Sílvia ?
Una abraçada
Josep Mª
-
Sílvia[Ofensiu]abraham | 11-11-2005
Estic segur...
segur de que aquella "persona" que t'ha fet sentir això... està trist.
I proclama perdò, conscient del mal que ha causat.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580945 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....