I vaig mentir dient t'estimo

Em trobava en una llibreria on acostumo a remenar i a comprar els llibres que llegeixo. Sovint, coincidim els mateixos clients. Deu ser pel tema d'horaris laborals o costums que agafem de fer les coses en determinats dies concrets. Establim una rutina d'oci que ens satisfà i normalment la seguim fil per randa, a menys que tinguem algun fet esporàdic que ens faci canviar de plans.
Mirava la secció de llibres de cuina, n'hi havia un amb la portada espectacular d'un pot de confitura groc i brillant. N'hi havia un altre que parlava de les millors receptes de bolets, i un de molt gruixut sobre la cuina per a les grans ocasions: Nadal i festes assenyalades.
Vaig seguir pels passadissos fins anar a parar a la secció de poesia, per si havia alguna cosa nova o per si no havia vist algun llibre des de la darrera vegada que hi vaig anar. Cercava poesia catalana i també estrangera editada amb bones traduccions.
Hi havia un home de mitjana edat que no havia vist mai. Em va sorprendre, doncs gairebé sempre trobo més dones remenant llibres poètics. Vaig mirar de cua d'ull el que llegia:

"... Em vas mirar i el teu rostre amarat
m'exigia una paraula, una resposta,
i vaig mentir dient t'estimo
per guanyar de la teva cara un somriure." *

Alguna cosa em va sacsejar molt endins. Sense ni pensar-ho - fruit tan sols dels versos robats que havia llegit - vaig acostar-me a ell i el vaig besar als llavis amb fruïció. Va ser un petó intens i desesperat, com el poema atrapat que m'oprimia.


* Fragment d'un poema anomenat "La teva mirada" de Walter Whitman, traduït per Leandro Wolfson.



gypsy