Cercador


Llista categories

I tu vius o existeixes?

Un relat de: Petita guerrillera
La vida, allò que hi ha entre el naixement i la mort, allò que diuen que és el be més preuat. Però el què encara no hem acabat d’entendre és que el verb que en surt derivat es VIURE i no EXISTIR. Deixem de fer coses per por a equivocant-se, quan potser estem deixant perdre l'oportunitat de la nostra vida. Creiem que fer el què esperen de nosaltres és el què un dia ens farà feliços, que hem d'estudiar, treballar, casar-te, hipotecar-te, tenir fills, jubilar-te és el què hem de fer, perquè així ho marquen les pautes. Però molts d'aquest que parlen de "vida", jo, no ho considera més aviat existència. La pregunta que ens hauríem de fer és si tenim vida o existència.

Comentaris

Afegir comentari
  • Visc amb plenitud[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-04-2013 | Valoració: 10

    Per mi existir és quelcom sense color. I jo visc ple de colors. A vegades, més forts, a vegades més fluixos... però VISC. Viure és sensacional. I CONVIURE també.

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

21540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Afegir a preferits
Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >