Abismes

Un relat de: Petita guerrillera
L’abisme entre la mort
I allò que es diu naixement
El be més preuat que tenim
I el què ens porta més patiment

L’abisme passar-lo al teu costat,
I que els dies siguin precipicis
I les nits plenes de maleficis
I es que sense tu no hi ha immunitat

L’abisme saltar-lo amb coratge,
Sense por ni tan sols protecció
I gaudir d’aquest llarg viatge

L’abisme és constant
Comença amb el primer plor
I acaba amb l’últim alè

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

19735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.