Els meus llençols pregunten per tu

Un relat de: Petita guerrillera
Despullar-te de penes i misèries va ser divertit. Va ser divertit descordar-te l’armadura d’home fred i sense escrúpols. Sense escrúpols, com quan en comptes de fer l’amor vam lluitar com si no hi hagués vida més enllà d’aquell combat en què el llit era un ring i estàvem a l’últim assalt i que el resultat, de moment, sigues empat, que salvatges. Que salvatges devíem semblar a ulls dels llibres, dels mobles, les cortines i tot objecte que estigues a l’habitació. A l’habitació dels llençols plens de suor, de satisfacció, de ràbia, de passió y potser una mica d’amor. Amor, torna, torna perquè fa dies que els meus llençols pregunten per tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

19736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.