Fugir, volar, marxar, sortir, desaparèixer

Un relat de: Petita guerrillera
Anar lluny d’aquí, allà on ningú em pogués buscar, allà on ningú se li passes pel cap, que jo, pogués estar-hi. Vull fugir, arrencar-me a córrer sense saber el meu destí, la meva meta, només marxar d’aquest món que m’he anat creant de mica en mica. Però sobretot fugir dels meus pensaments, tan positius com negatius, que neixen arrel dels sentiments, suposadament d’amor, que sento per ell. Aquests sentiments són com punyals durs i resistents fets a base de flors, d’aquells que et maten i t’esmicolen tot el teu ser però alhora són el principal motiu pel qual la teva existència encara hi és al món. Suposo que això que senti, si no tingues partícules cancerígenes, seria una de les coses més boniques, més intenses i més sinceres que mai he sentit en els meus anys de vida. Agafaria les coses i la maleta que tinc guardada a la part inferior de l’armari i desapareixeria de la vida dels que m’envolten i que aquest jo que sóc ara.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

19445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.