I si t'equivoques, torna a començar!!!!

Caus, i tornes a començar.

T'enamores de tothom, d'una ment, d'un cos, i tornes a caure, i tornes a començar.

Oblides la paraula enamorar, però encara tens instints, alguna cosa del sexe masculí t'atrau i no aconsegueixes saber què és. Uns ulls, una veu, els rínxols d'un cabell, la barba o qualsevol detall d'aquells en els quals només tu t'has fixat. Et sents, llavors, atreta per algú, per un detall d'algú, per la veu d'algú, pel sexe d'algú, i tornes a caure, i tornes a començar.

Oblides l'atracció, ja no existeix, tens les coses massa clares per ells, o tot o res, viure la vida, agafar un tren, ja se sap que mai tornen a passar. Fa temps vaig decidir no deixar-ne escapar cap, però n'hi ha que no tenen portes i no t'hi deixen pujar. Si sabéssin que és només per viatjar...

Si no pujes al tren, ja no pots caure.