I és per tu!

Penso el pitjor, i el pitjor és massa dur.
Intento no pensar... intents en va.
Em distrec, però immediatament et torno a sentir.
No dormo, i és per tu.
Em sento imbècil, i és per tu.
Ningú m'ha dit res, però penso el pitjor.
Perquè el cop no sigui tan dur.
O potser per no ser més imbècil encara,
i pensar el millor.
I el millor ets tu.
Potser no ho hauria de dir, però ho dic sense cap por.
No surten les paraules quan vull que surtin,
i surten quan no cal que surtin.
La ment en blanc, i rebento i m'insulto,
per no insultar-te a tu sense motiu. O potser sí.
Ràbia, confusió. Sensacions que deixen viure
i riure i somiar.
Però no pensar el millor.
Que ets tu.