I del caos, el quadre

Un relat de: Pispireta
He aconseguit frenar el tumult de pensaments, en gran part amb connotació més que negativa, escrivint. Canvio els escenaris, les frases, les idees, la música i el color de tot allò que intenta apoderar-se del meu conscient, o inconscient, perquè és tant el que volta per dins del meu cos que ja no sé ni on ubicar-ho. I millor així, abans buscava imapcient per quès, coms, quans… de manera insaciable. Ara tan sols desitjo que arribin per girar la truita, per convertir-los en somni, en delícia, en poesia. És més, hi ha un punt d’exigència i tot, vull que sigui com sigui, acabin sent delícies per als meus llavis, chill out a l’escolta, cotó al tacte, possibilitat a la vista, olors de calma i sobretot, inspiració per a tots i cada un dels sentits. I encara més, vull que tot això no només quedi impregnat dins meu, sinó que com raig penetri en cada ànima per tal que, totes juntes, creem el millor dels quadres.

Comentaris

  • Agraïda, Rober.[Ofensiu]
    Pispireta | 07-02-2021

    Gràcies Rober del Vallès Oriental, com jo, pel teu comentari. Ja fa temps que no publico cap relat a la pàgina, però just fa uns dies en vaig sortir a parlar, i a més, ara tu comentes un dels meus escrits, justament ara. Potser torna a ser hora de publicar pensaments, d'aquells que em ronden tant pel cap. Una escletxa de llum, gràcies a tu, ha tornat a venir a mi.

  • Ja sé que fa temps[Ofensiu]
    rober | 07-02-2021 | Valoració: 10

    Ja sé que fa temps que has escrit aquest pensament. Però, per a mi és la primera lectura. I, m'he sentit identificada. La necessitat d'escriure per aconseguir jugar amb allò que t'ha fet mal. I, si ho podem manipular, ho empetitim, oi? O, tal vegada en compartir-ho i dibuixar-ho en un paper ens dona espai al buidar en nostres pensaments. Seguiria i no deixaria d'escriure reflexions sobre el que has escrit. Val més que pari. Però, no abans de donar-te les gràcies i felicitar-te.

  • Ja sé que fa temps[Ofensiu]
    rober | 07-02-2021 | Valoració: 10

    Ja sé que fa temps que has escrit aquest pensament. Però, per a mi és la primera lectura. I, m'he sentit identificada. La necessitat d'escriure per aconseguir jugar amb allò que t'ha fet mal. I, si ho podem manipular, ho empetitim, oi? O, tal vegada en compartir-ho i dibuixar-ho en un paper ens dona espai al buidar en nostres pensaments. Seguiria i no deixaria d'escriure reflexions sobre el que has escrit. Val més que pari. Però, no abans de donar-te les gràcies i felicitar-te.

  • és cert pispireta que...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-01-2014 | Valoració: 10

    l'escriptura ens ha ajudat a molts a treure a fora pensaments negatius, compartir-los i reconvertir-los en nous paisatges, quadres com dius tu...

    rep una salutació ben cordial des de mataró i el meu agraïment pel teu comentari al meu poema del món dels infants , tan amable ! ;-)

  • Allò de Mahoma i la muntanya[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-01-2014 | Valoració: 10

    Ostres, quina manera més positiva de començar el 2014 llegir aquest relat teu! I és que tens tota la raó del món. És allò de que si Mahoma no pot anar a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma, o alguna cosa així. És a dir, si tu no pots canviar la realitat que t'envolta, transforma-la al teu gust, embelleix-la.M'ha agradat molt llegir-te i descobrir-te. Una forta abraçada i per un bon començament d'any!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: