Cercador
Ho sento pero encara t'estimo.
Un relat de: paparolaArribat Nadal,
però tu no tornes,
només tornen els que estimen,
i tu,
es clar,
no estimes.
Sento una sol.ledat
que em cala els ossos.
Sento la teva absencia
amb la teva presencia.
Encara t,estimo,
i tu lluny.
Encara et sommio
i tu lluny.
I el saverte prop
em fareix l,anima.
Voldria tencar els ulls
i oblidarte,
però el temps passa,
i no puc.
I em moro per dintre,
per fora sonric,
i tu quan em mires,
ni un sol sonriure,
i un em tens aqui.
Anyoro el teu tacte,
anyoro l'amic.
Vodria odiarte,
i tan sols t'estim.
Anyoro el teu aire,
anyoro l'ahir.
Vodria oblidarte,
i encara ets amb mi.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol