Cercador
HO MEREIXEM
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Avui ens hem besat els llavis.
Ha estat un petó breu, lleuger...
gairebé una carícia que ens mereixíem.
Com un regal després de tantes confidències.
Envoltat de foscor vaig entreveure
el que semblava, en mig de penombra,
¿una escala? descendint al pou on jo estava.
I de la por que m’immobilitzava
no gosava ni acostar-li la ma.
De dalt el menut cercle de llum
m’arribava una veu sincera i amistosa,
que sense entendre ben bé el que em deia
em transmetia la imatge d’una ma estesa.
Sempre, sortint de les ombres a la claror
quedem enlluernats i ens cal temps.
Temps per acostumar els ulls i la pell.
Moments que ens cal donar-nos,
per a no quedar de llum cegats.
M’he adaptat una mica a la llum del dia
i ara que les imatges són més clares.
sé que tu aquest petó te’l mereixes...
I crec que jo... també me l’he guanyat.
Ha estat un petó breu, lleuger...
gairebé una carícia que ens mereixíem.
Com un regal després de tantes confidències.
Envoltat de foscor vaig entreveure
el que semblava, en mig de penombra,
¿una escala? descendint al pou on jo estava.
I de la por que m’immobilitzava
no gosava ni acostar-li la ma.
De dalt el menut cercle de llum
m’arribava una veu sincera i amistosa,
que sense entendre ben bé el que em deia
em transmetia la imatge d’una ma estesa.
Sempre, sortint de les ombres a la claror
quedem enlluernats i ens cal temps.
Temps per acostumar els ulls i la pell.
Moments que ens cal donar-nos,
per a no quedar de llum cegats.
M’he adaptat una mica a la llum del dia
i ara que les imatges són més clares.
sé que tu aquest petó te’l mereixes...
I crec que jo... també me l’he guanyat.
Comentaris
-
passar de l'enamorament...[Ofensiu]joandemataro | 14-03-2014 | Valoració: 10
a l'amor és un llarg camí, on cal aprendre a estimar i ser estimat, acceptar la totalitat, la bona i la dolenta, la pròpia i l'aliena
bon poema , jordi ! ;-)
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102620 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com