Cercador
Histories paral.leles.
Un relat de: paparolaSentada al seu costat,
l,escoltava.
Les seves paraules
semblava que fossin seves.
Tot el que ella sentía,
ella també ho sentía..
Com l,entenía.
Callava.
La mirava.
La seva amiga
estava sortin del pou.
I ella?
Ella tan sols,
treia una mà.
Però l´escoltava.
Les seves paraules
li resonaven.
Semblava com si
els anys
s,haguessin acomodat
sobre el seu rostre.
I ella es mirar al mirall,
tot igual
era com si en poc temps,
haguessin plogut
un mon d,aunys.
Voldria que fos demà.
Haver sortit del pou,
torna a caminar
Estava contenta,
Si la seva amiga
ho feia........?
perque no ella?
Serenor,
temps,
cami,
ganes de superació.
Per que no?
Comentaris
-
Superació[Ofensiu]kispar fidu | 19-09-2005
pel què he entès, sembla que et compares amb una amiga que ja ha passat pel què estàs passant tu en aquests moments i ha aconseguit ensortir-se'n.
Que te l'escoltes i guardes cada consell que ella et dóna per seguir lluitant per tirar endavant i ensortir-te'n. Per superar-te. Per deixar enrere aquest pou.
Penso que tothom passa alguna època en un pou. Cadascú en el seu propi pou. En un pou diferent del dels altres, a la seva "mida". Tots passem moments més difícils que són aquells que ens formen realment i que un cop superats ens ajuden a veure'ns tal i com som i ens ajuden a entendre'ns.
Crec, fins i tot, que és necessari trobar-se dins d'un pou perquè al sortir-ne siguem capaços de veure tot el que ens rodeja.
Que vagi molt bé! Ciao!
Gemm@
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol